Potser volíeu: orní


Català
modifica

  • Pronúncia(i): (nom) /ˈɔr.ni/
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈor.ni/
  • Rimes: -oɾni
  • Etimologia: Incerta. Potser del grec antic ὄρνις ‎(órnis, «ocell»), pel fet de planar o de piular sense mostrar interès, o potser de borni pel fet de mirar cap a un altre costat.

Nom modifica

orni m. ‎(només en singular)

  1. Usat només en l’expressió fer l'orni.

Verb modifica

orni

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ornar
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ornar
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ornar
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ornar

Variants modifica

Miscel·lània modifica