parau

Català

Verb

parau

1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de parar
2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb parar

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rau (2)
• Anagrames: apura, apurà, arpau, paüra, rapau

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.ɾaw/

Nom

parau

1. paraula, mot
2. paper, document

Verb

parau

1. parlar, dir
2. pensar, creure