pena

Potser volíeu: penà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1, verb) oriental /ˈpɛ.nə/, occidental /ˈpe.na/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2,3)

Oriental:	central /ˈpɛ.nə/
	balear /ˈpə.nə/, /ˈpɛ.nə/
Occidental:	/ˈpe.na/

• Rimes: -ɛna
• Etimologia: [1] Del llatí poena, del grec antic ποινή ‎(poinḗ), segle XII.
• Etimologia: [2] Del llatí pinna ‎(«ploma»).
• Etimologia: [3] Del llatí pinna ‎(«merlet»).

Nom

pena f. ‎(plural penes)

1. Sentiment desagradable de mancança, patiment interior.
2. Càstig judicial.

Sinònims

• commiseració, compassió, llàstima, misericòrdia, pietat
• desconsol, disgust, dolor, penediment, pesar, recança, tristor, tristesa
• desgràcia, dolor, problema
• càstig, condemna, multa, penyora, pèrdua
• angoixa, abatiment, sofriment

Derivats

• penós, penal

Compostos i expressions

• fer pena = estar malament, causar compassió en un altre
• ànima en pena = esperit que no troba el descans al cel per les faltes comeses en la vida, per extensió persona que té un aspecte deprimit
• estar de pena = no tenir la suficient qualitat (col·loquial)

Traduccions

Sentiment

• Alemany: Leid ^(de) n.
• Anglès: grief ^(en)
• Castellà: pena ^(es) f.
• Francès: peine ^(fr) f.
• Italià: pena ^(it) f.

Càstig

• Alemany: Strafe ^(de) f.
• Anglès: penalty ^(en)
• Castellà: pena ^(es) f.
• Francès: peine ^(fr) f.
• Italià: pena ^(it) f.

Nom

pena f. ‎(plural penes)

1. Part superior de l’antena d’una vela llatina.
2. Part més prima i oposada a la cabota d’un martell.

Traduccions

Part superior de l’antena

• Castellà: pena ^(es) f.
• Francès: penne ^(fr) f., corne ^(fr)
• Italià: penna ^(it) f.

Part més prima d’un martell

• Anglès: peen ^(en)
• Francès: panne ^(fr) f.

Nom

pena f. ‎(plural penes)

1. forma alternativa de penya

Verb

pena

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de penar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb penar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·na (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpe.na/
• Rimes: -ena
• Etimologia: Del llatí poena.

Nom

pena f. ‎(plural penas)

1. pena

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·na (2)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛː.na/
• Etimologia: Del llatí poena.

Nom

pena f. ‎(plural pene)

1. pena

Miscel·lània

• Síl·labes: pè·na (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛ.na/

Nom

pena

1. nominatiu plural de penus
2. vocatiu plural de penus
3. acusatiu plural de penus