perfa
Potser volíeu: perfà
Català
modifica
Adverbi modifica
perfa
- (valencià, col·loquial) per favor, si us plau
- «–No te’n vages, perfa, he de parlar urgentment amb tu… Ep!… Pren, traïdor!… Catxis en la… Tu creus que açò… Au!… A prendre…» (Josep Gregori, Un segrest per tot el morro, pàg. 12, 1989)
- «—Ara dóna igual. Vaig a telefonar a l’oncle Ximo i posar-lo al dia dels vostres descobriments. —No li digues que vam esborrar el correu que t’envià, perfa –va suplicar Xavi. —Sempre us he ensenyat que s’ha d’anar amb la veritat per davant. Ja no ho recordeu?» (Vicent Sanhermelando, El diari del pare, pàg. 145, 2010)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: per·fa (2)