polleguera

Català

Polleguera d'una porta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pu.ʎəˈɣe.ɾə/, occidental /po.ʎeˈɣe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Derivat de pollicaria, derivat de pollicaris ‎(«com el dit polze»), segle XV.

Nom

polleguera f. ‎(plural pollegueres)

1. Eix sobre del qual descansa i es mouen les portes.
2. En les campanes el piu o tenidor.
3. Allò que serveix de recolzament i sosteniment a una altra cosa.

Compostos i expressions

• Treure de polleguera: treure les coses del seu centre o del seu natural curs o estat.
• Sortir de polleguera: procedir algú sense regla en les seves operacions.
• Sortir de polleguera: excedir-se del mode acostumat i conforme al geni, condició o estat, especialment per ímpetu d'alguna passió.

Variants

• (arcaismes) pollaguera

Relacionats

• (eix de les portes) golfo, pomel·la, frontissa

Traduccions

Eix de les portes

• Alemany: Türangel ^(de)
• Anglès: pivot ^(en)
• Castellà: quicio ^(es); quicial ^(es)
• Francès: gond ^(fr)
• Llatí: axis ^(la); cardo ^(la)

Piu de les campanes

• Castellà: eje ^(es)
• Llatí: axis ^(la)

Recolzament i sostenidor

• Castellà: quicio ^(es)
• Llatí: axis ^(la); cardo ^(la)

Treure de polleguera

• Castellà: sacar de quicio
• Llatí: rerum statum innovare

Sortir de polleguera, procedir

• Castellà: salir de compás
• Llatí: modum excedere

Sortir de polleguera, excedir-se

• Castellà: salir de sus casillas
• Llatí: exardescere

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lle·gue·ra (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot