Català
modifica

Oriental:  central /puˈza/
balear /poˈza/, /puˈza/
Occidental:  nord-occidental /poˈza/, valencià /poˈzaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: posà
  • Etimologia: Del llatí tardà pausāre ‎(«fer una pausa») substituint ponere ‎(«pondre»), segle XII.

Verb modifica

posar trans., pron., intr. ‎(pronominal posar-se, impersonal posar-hi)

  1. Col·locar alguna cosa a algun lloc o situació o al grau que li pertoca.
  2. Dedicar-hi un temps determinat.
    De Reus a Barcelona hi posen un dia.
  3. Treure de nou.
  4. Suposar.
  5. (pronominal) Deposar-se al fons del recipient les substàncies en suspensió d'un líquid.
  6. (pronominal amb la preposició a davant infinitiu) Començar alguna acció, començar a fer.
    Posar-se a córrer.
  7. Allotjar-se, hostatjar-se.
  8. (pronominal) Deixar de volar un ocell parant-se sobre algun lloc.
  9. Adoptar una actitud per fer de model a un artista.

Derivats modifica

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: poso, posa, posem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2


Castellà
modifica

Peninsular: /poˈsaɾ/
Americà: alt /p(o)ˈsaɾ/, baix /poˈsaɾ/

Verb modifica

posar trans., intr., pron. ‎(pronominal posarse, present poso, passat posé, futur posaré)

  1. posar (fer de model)
  2. posar (allotjar-se)
  3. posar, deposar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: po·sar (2)