Català
modifica

Oriental:  central /pɾu.muɫˈɣa/
balear /pɾo.muɫˈɣa/, /pɾu.muɫˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /pɾo.muɫˈɣa/, valencià /pɾo.muɫˈɣaɾ/

Verb modifica

promulgar trans.

  1. Donar ordre de publicar, en document oficial, una norma i manar el seu compliment.
    En conseqüència el rei promulgà una pragmàtica sanció en virtut de la qual, en sobrevenir una revolta s'havien de tancar totes les esglésies i campanars[1]

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: pro·mul·gar (3)

Vegeu també modifica

  1. Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984


Castellà
modifica

Peninsular: \pɾo.mulˈɣaɾ\
Americà: alt \p(ɾo).mulˈɣaɾ\, baix \pɾo.mulˈɣaɾ\

Verb modifica

promulgar ‎(present promulgo, passat promulgué, futur promulgaré)

  1. promulgar
    «El rey sanciona y promulga las leyes.» (Joaquín Rodríguez Bravo, Estudios constitucionales, 1888)
    (afegiu la traducció en català)

Conjugació modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: pro·mul·gar (3)