Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpɾɔw/, (gironí) /ˈpɾow/
  • Rimes: -ɔw
  • Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»), de prōdest ‎(«és útil») interpretat prōde est, del verb prōsum ‎(«ser útil»), segle XII.

Adverbi modifica

prou

  1. En quantitat o de manera suficient, acceptable o mitjana, tant com cal o en cal, que no se separa gaire del terme mitjà; no poc; més aviat tal cosa.
    «Tot podia passar; que els privessin del dinar amb el pretext que el dia abans no havien rendit prou a la fàbrica.» (Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz, 1994)
  2. certament
    «Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps.» (Salvador Espriu, Les roques i el mar, el blau, 1984)

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

prou inv. inv.

  1. Suficient en quantitat.
    «Ja he fet prou feina, avui. Ara cal sortir a esbargir-me.» (Miquel Bauçà, Els somnis, 2002)

Notes modifica

  • Normalment s’usa anteposat. Pot anar seguit de la preposició de.

Interjecció modifica

prou

  1. Es diu imperativament per tal d'aturar algú de continuar de parlar o de fer quelcom.
    «Es posà a fer sonar la trompa furiosament. —Prou! Prou! —cridaren Billy i el cavall alhora.» (Marià Manent [trad.], El llibre de la jungla, 1923)

Traduccions modifica

Verb modifica

prou

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar prōde ‎(«profitós»).

Nom modifica

prou m. ‎(plural prous)

  1. profit

Variants modifica

Vegeu també modifica