Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /puˈβi.ʎə/, occidental /puˈbi.ʎa/
  • Rimes: -iʎa
  • Etimologia: Del llatí pūpīlla, femení de pūpīllus ‎(«menor d'edat»), segle XIII. Doblet del cultisme pupil·la.

Nom modifica

pubilla f. ‎(plural pubilles)

  1. Filla major d’una casa.
  2. (dret civil) Hereva en absència de fills mascles segons la tradició catalana.
  3. (folklore) Noia elegida en la festa major.
  4. (peixos) lluerna fosca
  5. (peixos) viret

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: pu·bi·lla (3)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • pubilla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.