secunde

Català

Verb

secunde

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secundar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb secundar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb secundar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb secundar

Miscel·lània

• Anagrama: escuden

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɛˈkʊn.dɛ/

Adjectiu

secunde

1. vocatiu masculí singular de secundus