sibarita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /si.βəˈɾi.tə/, occidental /si.baˈɾi.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: Del llatí Sybarīta, del grec antic Συβαρίτης ‎(Sybarítēs, «habitant de Subaris»), antiga ciutat grega al sud-est d'Itàlia coneguda per les costums hedonistes i luxoriosos de gran part dels seus habitants,segle XIX.

Nom

sibarita m. f. ‎(plural sibarites)

1. Persona devota del plaer i la luxúria.

Adjectiu

sibarita inv. ‎(plural sibarites)

1. Dit d'una persona devota del plaer i la luxúria.

Sinònims

• voluptuós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sybarite ^(en)
• Castellà: sibarita ^(es)
• Francès: sybarite ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·ba·ri·ta (4)
• Anagrama: bastiria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB