suplico

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpɫi.ku/, occidental /suˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

suplico

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar

   [Jo] suplico, suplique, suplic o supliqui.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suplicar

   [Que jo] suplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] supliqui o suplique.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suplicar

   [Que ell/ella/vostè] suplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] supliqui o suplique.

Miscel·lània

• Anagrama: copulis

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /suˈpli.ko/

Americà: alt /suˈpli.k(o)/, baix /suˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

suplico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb suplicar