taro
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈta.ɾu/ balear /ˈta.ɾo/, /ˈta.ɾu/ Occidental: /ˈta.ɾo/
- Etimologia: [1] D’origen argòtic, probablement caló .
- Etimologia: [2] Del maori taro.
Nom modifica
taro m. (plural taros)
- gris (vent fred)
- «Un dia que vagava per Milà, i feia un taro d'hivern que t'arrencava la pell, em vaig trobar a les mans unes hores lliures amb què no comptava.» (Jaume Cabré, El sentit de la ficció, 1999)
Sinònims modifica
Nom modifica
taro m. (plural taros)
- Planta de la família de les aràcies (Colocasia esculenta) cultivada a la Polinèsia pels seus tubercles comestibles.
- Menjar fet de Colocasia esculenta.
- «La festa religiosa es prolongà després en una franca festa tahitiana. Peix cru, peix cuit al forn i embolicat amb fulles de cocoter, uru, taro, garrí amb llet de coco i uns pans de pessic.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)
Traduccions modifica
Verb modifica
taro
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
Castellà
modifica
Verb modifica
taro