tieta

Potser volíeu: tietä

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tiˈɛ.tə/
	balear /tiˈə.tə/, /tiˈɛ.tə/
Occidental:	/tiˈe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De tia i el sufix -eta, segle XIX.

Nom

tieta f. ‎(plural tietes)

1. (tradicional) tia soltera

   «S'ha posat un parany a un jove espantadís perquè es declari a la tieta més passadora.» (Josep Carner, Les bonhomies, 1925)

2. (col·loquial, familiar) tia

   «Per fi l'oncle solter es casa, amb gran alegria de tota la família, sobretot de la padrina. Aviat, ell i la meva nova tieta Mercè, tindran un fill.» (Maria Barbal, País íntim, 2005)

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·e·ta (3)
• Anagrama: teatí

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB