traire

Potser volíeu: trairé

Català

Verb

traire

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trairar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trairar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trairar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trairar

Miscel·lània

• Síl·labes: trai·re (2)
• Anagrames: aterri, aterrí, iterar, retira, retirà, retria, tiraré, triaré