trumfo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾuɱ.fu/ⓘ
	balear /ˈtɾuɱ.fo/, /ˈtɾuɱ.fu/
Occidental:	/ˈtɾuɱ.fo/

• Etimologia: [1] Forma popular de l'antic triümfo ‎(«triomf»).
• Etimologia: [2] Masculí de trumfa.

Nom

trumfo m. ‎(plural trumfos)

1. Cadascuna de les cartes del pal que domina en un joc.
2. (vulgarisme) Triomf.
3. Persona molt hàbil en el seu camp.
4. Situació complicada.

Sinònims

• atot

Traduccions

Traduccions

Nom

trumfo m. ‎(plural trumfos)

1. (dialectal) patata

Verb

trumfo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trumfar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trumfar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trumfar

Miscel·lània

• Síl·labes: trum·fo (2)
• Heterograma de 6 lletres (fmortu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB