ullus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuːl.lʊs/
• Etimologia: Derivació d'època arcaica de ūnus.

Adjectiu

ūllus m., ūlla f., ūllum n.

1. un, algun

   «Quae tam excellens virtus in ullis fuit, ut sit cum majoribus comparanda.» (Ciceró, Tusculanae Disputationes, I,1)

   Quina virtut va ser tan important en comparació a les dels nostres avantpassats?

2. cap

   Lectio sine ulla delectatione.

   Una lectura sense cap gaudi.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ūllus	ūlla	ūllum		ūllī	ūllae	ūlla
Vocatiu	ūlle	ūlla	ūllum		ūllī	ūllae	ūlla
Acusatiu	ūllum	ūllam	ūllum		ūllōs	ūllās	ūlla
Genitiu	ūllīus				ūllōrum	ūllārum	ūllōrum
Datiu	ūllī				ūllīs
Ablatiu	ūllō	ūllā	ūllō		ūllīs