valeva

Català

Verb

valeva

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de valer
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de valer

Miscel·lània

• Síl·labes: va·le·va (3)
• Anagrama: velava

Italià

Verb

valeva

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de valere