vano
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈba.nu/ balear /ˈva.no/, /ˈva.nu/ Occidental: nord-occidental /ˈba.no/ valencià /ˈva.no/, /ˈba.no/
Nom modifica
vano m. (plural vanos)
- (central, septentrional, nord-occidental) ventall
- (argot casteller) Conjunt de pilars construïts simultàniament, per exemple al final d'una actuació.
Notes modifica
- On s’usa ventall per l’instrument de ventar el foc, s’ha substituït per vano per designar l’instrument plegable d’ús personal.
- En balear, tortosí i alguerès s’usa ventador per l’instrument de ventar el foc i es manté ventall per l’instrument plegable d’ús personal.
Verb modifica
vano
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català
Castellà
modifica
Adjectiu modifica
vano m. (femení vana, plural masculí vanos, plural femení vanas)
- va, inútil
- «Loca fantaseaba la lechera, a vanas ilusiones dando abrigo.» (Los Niños: revista de educacion y recreo, 1871, p.77)
- La lletera fantasiejava, donant cabuda a vanes il·lusions.
- unflat, superbi
- «El Señor montó en cólera cuando con vano orgullo se construyó la torre.» (Sebastian Brandt, La nave de los necios, 2018)
- El Senyor muntà en còlera quan, amb orgull unflat es construí la torre.
Sinònims modifica
Compostos i expressions modifica
- en vano: inútilment, debades
Nom modifica
vano m. (plural vanos)
- forat, obertura
- «Una cabecita de pelo oscuro alborotado asomó por el vano de la puerta abierta.» (Rosa Ribas, Sabine Hofmann, El gran frío, 2014)
- Un caparró de cabells foscos i desgrenyats aparegué pel forat de la porta oberta.
Sinònims modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: va·no (2)
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈwaː.noː/
Adjectiu modifica
vānō