Català
modifica

Oriental:  central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/
Occidental:  nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/
valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/
  • Rimes: -iŋɡa
  • Etimologia: (pendent)

Verb modifica

vinga

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir

Interjecció modifica

vinga

  1. Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: vin·ga (2)
  • Anagrama: vagin

Vegeu també modifica