1a decl.
| Tema
|
-a-
|
| Genitiu
|
-ae
|
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en -a i genitiu -ae. L'arrel és invariable sense el tema -a del nominatiu
- Gènere
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la a final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: nauta -ae (mariner), poēta -ae, Agrippa -ae (nom propi Agripa), Sequana -ae (el Sena).
- Locatiu
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, -ae pels noms propis amb forma singular i īs pels noms propis amb forma plural: Rōmae (Rōma -ae), a Roma; Athēnis (Athēnae -ārum), a Atenes.
- Particularitats
- El genitiu singular arcaic -as es conserva en locucions jurídiques: pater familias.
- Són irregulars dea i filia que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics -abus (evitant confusió amb deus i filius).
- Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en -as o -es fan el vocatiu en -a o -e: xiphiās, -ae; comētēs, -ae.
rosa, -ae
| Cas |
Singular |
Plural
|
| Nominatiu
|
rosa |
rosae
|
| Vocatiu
|
rosa |
rosae
|
| Acusatiu
|
rosam |
rosās
|
| Genitiu
|
rosae |
rosārum
|
| Datiu
|
rosae |
rosīs
|
| Ablatiu
|
rosā |
rosīs
|
|
Rōma, -ae
| Cas |
Singular
|
| Nominatiu
|
Rōma
|
| Vocatiu
|
Rōma
|
| Acusatiu
|
Rōmam
|
| Genitiu
|
Rōmae
|
| Datiu
|
Rōmae
|
| Ablatiu
|
Rōmā
|
| Locatiu
|
Rōmae
|
|
Athēnae -ārum
| Cas |
Plural
|
| Nominatiu
|
Athēnae
|
| Vocatiu
|
Athēnae
|
| Acusatiu
|
Athēnās
|
| Genitiu
|
Athēnārum
|
| Datiu
|
Athēnīs
|
| Ablatiu
|
Athēnīs
|
| Locatiu
|
Athēnīs
|
|
| Cas
|
Singular
|
Plural
|
| -ē, -ēs f.
|
-ēs, -ae m.
|
-ās, -ae m.
|
| nominatiu
|
-ē |
-ēs |
-ās |
-ae
|
| genitiu
|
-ēs |
-ae |
-ārum
|
| datiu
|
-ae |
-īs
|
| acusatiu
|
-ēn |
-ān / -am |
-ās
|
| ablatiu
|
-ē |
-ā |
-īs
|
| vocatiu
|
-ae
|
| locatiu
|
-ae |
-īs
|
El plural i el datiu singular tenen les formes regulars de la declinació llatina pura.
