Viccionari:Romanització del belarús
Aquesta és la convenció usada al Viccionari per la transcripció del belarús al català. Està basada en els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans pel ciríl·lic rus adaptat a les particularitats del belarús.
En la taula es mostra també la transliteració acadèmica usada en texts lingüístics. Existeix igualment una transliteració oficial pels topònims recomanada per l'ONU.
| Ciríl·lic | Transliteració acadèmica | Pronúncia AFI | Romanització en català | Notes |
|---|---|---|---|---|
| А а | a | /a/ | a | |
| Б б | b | /b/ | b | |
| В в | v | /v/ | v | |
| Г г | h | /ɣ/ | h | |
| Ґ ґ | g | /g/ | g | Es transcriu com a gu davant de e o i. No forma part de l'alfabet belarús però s'ha usat ocasionalment. |
| Д д | d | /d/ | d | |
| Е е | e | /je/ | e | Es transcriu com a ie al principi de paraula, després de vocal, apòstrof, ь, ў. |
| Ё ё | ë | /jo/ | io | Se simplifica en o després de ж, ч, ш. |
| Ж ж | ž | /ʐ/ | j | |
| З з | z | /z/ | z | |
| І і | i | /i/ | i | |
| Й й | j | /j/ | i | |
| К к | k | /k/ | k | |
| Л л | l | /l/ | l | |
| М м | m | /m/ | m | |
| Н н | n | /n/ | n | |
| О о | o | /o/ | o | |
| П п | p | /p/ | p | |
| Р р | r | /r/ | r | |
| С с | s | /s/ | s | En posició intervocàlica es transcriu com a ss. |
| Т т | t | /t/ | t | |
| У у | u | /u/ | u | |
| Ў ў | ŭ | /w/ | u | |
| Ф ф | f | /f/ | f | |
| Х х | x | /x/ | kh | |
| Ц ц | c | /ts/ | ts | |
| Ч ч | č | /tʂ/ | tx | |
| Ш ш | š | /ʂ/ | x | Es transcriu com a ix sempre que sigui necessari per mantenir el so xeix. |
| Ы ы | y | /ɨ/ | i | |
| Ь ь | ′ | /ʲ/ | - | No es transcriu |
| Э э | è | /ɛ/ | e | |
| Ю ю | ju | /ju/ | iu | |
| Я я | ja | /ja/ | ia | |
| ’ | - | - | - | S'utilitza entre consonant i vocal per indicar la no palatalització. No es considera una lletra. |
Accentuació
modificaEls accents en ciríl·lic només tenen una funció didàctica per senyalar la síl·laba tònica. En un text corrent no s'utilitzen accents. En el Viccionari es mostren els accents en el lema, però les entrades són sense accents. En la romanització se segueixen les regles d'accentuació en català. La e i la o són majoritàriament tancades. Per tant, quan calgui accentuar les vocals utilitzem: à, é, í, ó, ú.
| ciríl·lic | А́ | а́ | Е́ | е́ | И́ | и́ | О́ | о́ | У́ | у́ | Ы́ | ы́ | Э́ | э́ | Ю́ | ю́ | Я́ | я́ |
| romanització | À | à | Ié | ié | Í | í | Ó | ó | Ú | ú | Í | í | É | é | Iú | iú | Ià | ià |
La lletra ё normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.