• Pronúncia(i): /ɪ.lɛrˈɡaː.ɔ.neːs/
  • Etimologia: Probablement de l’ibèric iltiŕke ‎(     , «Ilercavònia»).

Ilergāonēs m. ‎(genitiu Ilergāonum)

  1. ilercavons

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu - Ilergāonēs
Vocatiu - Ilergāonēs
Acusatiu - Ilergāonēs
Genitiu - Ilergāonum
Datiu - Ilergāonibus
Ablatiu - Ilergāonibus


Variants

modifica

Relacionats

modifica

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica
  • Gaffiot, Félix. «Ilergaones». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.