Francès

modifica
  • Pronúncia: /pʁɛˈte/, /pʁeˈte/
  • Etimologia: Del llatí praestare.

prêter

  1. prestar
    Je t’ai prêtés cinq cents euros.
    Jo t'he prestat cinc-cents euros.
    Prêter serment devant un tribunal.
    Prestar declaració davant d'un tribunal.
  2. parar
    «Elle s'était levée et prêtait l'oreille à des bruits imaginaires.» (Michel Zévaco, Le Capitan, Arthème Fayard, 1907)
    Ella s'havia aixecat i parava l'orella a sons imaginaris.
    «Tous les hommes, […], écoutaient nonchalamment, sans y prêter grande acontenti, un mauvais phonographe, aux accents métalliques.» (H. G. Wells, (trad. Henry-D. Davray, B. Kozakiewicz), La Guerre dans les airs, Mercure de France, París, p. 385, 1921)
    Tots els homes,...escoltaven amb indiferència, sense parar gaire atenció, un fonògraf dolent que tenia accents metàl·lics.
  3. donar-se
    Il perd ses souliers parce que le cuir a prêté.
    Ell està perdent les sabates perquè el cuir s'ha donat.
  4. enllestir, amanir
    Cette robe est prête à porter lors de la fête de ce soir.
    Aquest vestit està llest per portar-lo en la festa d'aquesta nit.

Compostos i expressions

modifica
  • prêter la main: donar un cop de mà, ajudar

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica
  • Entrada «prêter» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Llengua de signes francesa

modifica
1. je te prêter
2. tu me prêter
3. il le/lui prêter