Teucri

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtew.krɪ/
• Etimologia: Del grec antic Τεῦκροι ‎(Teûkroi).

Nom

Teucrī m. pl. ‎(genitiu Teucrōrum)

1. (història) teucres (estirp reial troiana), troians

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	Teucrī
Vocatiu	-	Teucrī
Acusatiu	-	Teucrōs
Genitiu	-	Teucrōrum
Datiu	-	Teucrīs
Ablatiu	-	Teucrīs

Exemples

[1]: "Mene incepto desistere victam, nec posse Italia Teucrorum avertere regem? Quippe vetor fatis" — ¿Que jo, vençuda, desisteixi dels meus plans i no pugui allunyar d'Itàlia el rei dels teucres? M'ho impedeixen els destins, és clar! [...]

Sinònims

• Troes, Trojani

Relacionats

• Teucer

Nom propi

Teucrī

1. genitiu singular de Teucer

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Teucri». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
• Gaffiot, Félix. «Teucri». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1565.