Horaci

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾa.si/
	balear /oˈɾa.si/, /uˈɾa.si/
Occidental:	/oˈɾa.si/

• Rimes: -asi
• Etimologia: Del llatí Horatius, nom d'una gens romana d’origen incert. Podria ser de hora ‎(«temps»), de l'etrusc *Huras amb significat desconegut, o del grec antic οράω ‎(oráō, «veure»).

Nom propi

Horaci m.

1. Prenom masculí
2. Nom d'un famós poeta romà, de nom complet Quintus Horatius Flaccus.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Horatius ^(de), Horaz ^(de)
• Anglès: Horatio ^(en), Horace ^(en)
• Armeni: Հորացիուս ^(hy) ‎(Horatxius)
• Castellà: Horacio ^(es)
• Danès: Horats ^(da)
• Eslovè: Horacij ^(sl)
• Finès: Horatius ^(fi)
• Francès: Horace ^(fr)
• Georgià: ჰორაციუსი ^(ka) ‎(horàtsiussi)
• Grec antic: Οράτιος ^(grc) ‎(Orátios)
• Italià: Orazio ^(it)
• Letó: Horācijs ^(lv)
• Neerlandès: Horatius ^(nl)
• Polonès: Horacy ^(pl)
• Portuguès: Horácio ^(pt)
• Romanès: Horațiu ^(ro)
• Rus: Гораций ^(ru) ‎(Goratsi)
• Serbi: Хорације ^(sr) ‎(Horacije)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ho·ra·ci (3)
• Heterograma de 6 lletres (achior)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Behind the Name
• Etymology Dictionary
• Accademia della Crusca, Dizionario della lingua italiana - Volum VII, Pàdua, Tipografia della Minerva, 1830, p. 691, [1]