Jehovà
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʒə.uˈβa/ balear /ʒə.oˈva/, /ʒə.uˈva/ Occidental: nord-occidental /d͡ʒe.oˈβa/ valencià /d͡ʒe.oˈva/, /d͡ʒe.oˈβa/
- Rimes: -a
- Etimologia: Transcripció clàssica de l’hebreu bíblic יהוה (YHVH, «el tetragrama diví») a partir de la vocalització יְהֹוָה (yəhōwā) corresponent a אֲדֹנָי (Adonai, «el meu Senyor»). L’origen és incert, probablement perdut pel Manament «no diràs el nom de Déu en va». Tradicionalment, s’explica pel versicle de l’Èxode 3:14 on Déu diu el seu nom a Moisès: אֶהְיֶה אֲשֶׁר אֶהְיֶה (’ehye ’ăšer ’ehye, «Jo sóc el qui sóc»), a partir del verb הָיָה (hayá, «ser, existir, esdevenir»).
Nom propi modifica
Jehovà m.
- (bíblic) Nom propi de Déu.
Sinònims modifica
Traduccions modifica
Traduccions
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: Je·ho·và (3)
- Heterograma de 6 lletres (aehjov)
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DCVB, GEC, Optimot