Català
modifica

Oriental:  central /ʒə.uˈβa/
balear /ʒə.oˈva/, /ʒə.uˈva/
Occidental:  nord-occidental /d͡ʒe.oˈβa/
valencià /d͡ʒe.oˈva/, /d͡ʒe.oˈβa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Transcripció clàssica de l’hebreu bíblic יהוה ‎(YHVH, «el tetragrama diví») a partir de la vocalització יְהֹוָה ‎(yəhōwā) corresponent a אֲדֹנָי ‎(Adonai, «el meu Senyor»). L’origen és incert, probablement perdut pel Manament «no diràs el nom de Déu en va». Tradicionalment, s’explica pel versicle de l’Èxode 3:14 on Déu diu el seu nom a Moisès: אֶהְיֶה אֲשֶׁר אֶהְיֶה ‎(’ehye ’ăšer ’ehye, «Jo sóc el qui sóc»), a partir del verb הָיָה ‎(hayá, «ser, existir, esdevenir»).

Nom propi modifica

Jehovà m.

  1. (bíblic) Nom propi de Déu.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: Je·ho·và (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aehjov)

Vegeu també modifica