Potser volíeu: kofi, kofí, kòfi, köfi, kọfí
  • Pronúncia: [kòfí]
  • Etimologia: De Kwaofida, deïtat domèstica del divendres, literalment «dia de la creació de la llar» perquè, segons el Gènesi, Déu creà l’Edèn el sisè dia (comptant la setmana des del diumenge). Usat com a nom de naixement, «nascut un divendres».

Nom propi

modifica

Kofi

  1. Prenom masculí