Maius

Potser volíeu: maius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaː.jʊs/
• Etimologia: Incerta. Segons Ovidi prové de maiores ‎(«els majors») alhora que el següent mes de juny prové de iuniores ‎(«els joves»). Altres explicacions de la literatura romana el relacionen amb la deessa grega Māia, mare de Mercuri, associada a la romana Bona Dea, deessa de la fertilitat.

Adjectiu

Māius m., Māia f., Māium n.

1. de maig

Notes

• En llatí, els noms dels mesos s’usen com a adjectius. En llatí clàssic, l’adjectiu determina el substantiu que indica un dia del mes. En llatí medieval, l’adjectiu determina el numeral del dia del mes.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	Māius	Māia	Māium		Māiī	Māiae	Māia
Vocatiu	Māie	Māia	Māium		Māiī	Māiae	Māia
Acusatiu	Māium	Māiam	Māium		Māiōs	Māiās	Māia
Genitiu	Māiī	Māiae	Māiī		Māiōrum	Māiārum	Māiōrum
Datiu	Māiō	Māiae	Māiō		Māiīs
Ablatiu	Māiō	Māiā	Māiō		Māiīs

Relacionats

Mesos de l’any	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12
	Ianuarius	Februarius	Martius	Aprilis	Maius	Iunius	Iulius	Augustus	September	October	November	December

Descendents

Albanès: maj Alemany: Mai Anglès: May Àrab: مايو ‎(māyū) Aragonès: mayo Asturià: mayu Castellà: mayo Català: maig Esperanto: majo Francès: mai Gallec: maio Grec Μάιος ‎(Maios)

Ido: mayo Interlingua: maio Italià: maggio Napolità: maio, majo Neerlandès: mei Occità: mai Polonès: maj Portuguès: maio Romanès: mai Rus: май ‎(mai) Sard: magiu, maju, mazu Sicilià: maiu

Nom propi

Māius m. ‎(genitiu Maiī)

1. el gran déu, apel·latiu de Júpiter

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Māius	-
Vocatiu	Maī	-
Acusatiu	Maium	-
Genitiu	Maiī, Maī	-
Datiu	Maiō	-
Ablatiu	Maiō	-