Potser volíeu: marcus


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmaːr.kʊs/
  • Etimologia: Derivat de Mārtius ‎(«del déu Mart»).

Nom propiModifica

Mārcus m. ‎(genitiu Mārcī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu Mārcus -
Vocatiu Mārce -
Acusatiu Mārcum -
Genitiu Mārcī -
Datiu Mārcō -
Ablatiu Mārcō -
  1. Prenom masculí, equivalent al català Marc.