Marcus

Potser volíeu: marcus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaːr.kʊs/
• Etimologia: Derivat de Mārtius ‎(«del déu Mart»).

Nom propi

Mārcus m. ‎(genitiu Mārcī)

1. Prenom masculí, equivalent al català Marc.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Mārcus	-
Vocatiu	Mārce	-
Acusatiu	Mārcum	-
Genitiu	Mārcī	-
Datiu	Mārcō	-
Ablatiu	Mārcō	-