Ritter

Alemany

• Pronúncia: /ˈʁɪtɐ/, ^ⓘ, àudio (Àustria) ^ⓘ
• Etimologia: De l'alt alemany mitjà rīter ‎(«genet»), del protogermànic *rīdaną ‎(«cavalcar»), del protoindoeuropeu *h₃reyH- ‎(«moure’s, agitar-se»).

Nom

Ritter m. ‎(genitiu Ritters, plural Ritter)

1. cavaller

   «Endlich erschien eines Tages ein wohlgewappneter Ritter und schwor, dass er den Kampf mit dem Drachen aufnehmen wolle.» (Meinrad Lienert, Zürcher Sagen, 1918)

   Finalment, un dia aparegué un cavaller ben armat, que jurà que lluitaria contra el drac.

Declinació

Cas	Singular		Plural
Nominatiu	der	Ritter	die	Ritter
Genitiu	des	Ritters	der	Ritter
Datiu	dem	Ritter	den	Rittern
Acusatiu	den	Ritter	die	Ritter

Sinònims

• Kavalier

Derivats

Glücksritter Ritterfrau Ritterspiel

Ritterschaft Ritterschag Rittersaal

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanishes Etymologisches Wörtenbuch, 1959, p.861