Segarra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /səˈɣa.rə/, occidental /seˈɣa.ra/
• Rimes: -ara
• Etimologia: Del llatí tardà Segarra, clàssic Sigarra, cognat del grec antic Σίγαρρα ‎(Sígarrha) mencionat per Ptolomeo a la Geografia, de l'ibèric śikaŕa ‎(), d’origen incert s’ha relacionat amb el basc sagar ‎(«poma») i amb l’arrel del preromà Sicoris ‎(«Segre»).

Nom propi

Segarra

1. Comarca de l’interior de Catalunya amb capital a Cervera.
2. (històric) Ciutat ibèrica i romana localitzada en el nucli antic dels Prats de Rei (Anoia, Alta Segarra).
3. Cognom d’origen toponímic

Derivats

• (gentilicis) segarrenc, segarrès, segarreta

Variants

• (cognom) Sagarra, Segarrès

Miscel·lània

• Síl·labes: Se·gar·ra (3)
• Anagrames: agarres, agarrés, esgarra, esgarrà, garsaré, sagrera

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans