Taràntol

Català antic

• Etimologia: De italià Taranto i el sufix -ol.

Nom propi

Taràntol

1. Tàrent

   «... lo marqués de Monnegre e un jermà bastart del príncep de Taràntol; cascú de aquests ixqué ab sa esquadra.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)

Variants

• Tàrantol

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA, CIVAL