Tyche

Anglès

• Etimologia: Del grec antic Τύχη ‎(Týkhē), de τύχη ‎(týkhē, «fortuna»).

Nom propi

Tyche

1. (mitologia grega) Tique, deessa de la fortuna.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʏ.keː/
• Etimologia: Del grec antic Τύχη ‎(Týkhē), de τύχη ‎(týkhē, «fortuna»).

Nom propi

Tychē f. ‎(genitiu Tychēs)

1. Prenom femení

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Tychē	-
Vocatiu	Tychē	-
Acusatiu	Tychēn	-
Genitiu	Tychēs	-
Datiu	Tychae	-
Ablatiu	Tychē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Tyche». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.