Viccionari

Viccionari:Alfabet romaní

Hi ha alguns estàndards ortogràfics estatals adaptats al dialecte romaní local i a la fonètica i alfabet de la llengua majoritària local. En l'àmbit supradialectal hi ha tres convencions ortogràfiques:

  • Internacional de la Unió Romaní: estàndard de Marcel Courthiade adoptat per la Unió Romaní Internacional amb el suport de la Unió Europea. És una adaptació del planvlax que es pot llegir segons les particularitats de cada dialecte. És usat en documents oficials, en material didàctic divulgatiu i entre activistes.
  • Acadèmic o panvlax: convencions acadèmiques generals, amb algunes variants segons les necessitats. Desenvolupat incialment pel grup dialectal vlax amb diacrítics d'alfabets eslaus. És usat per lingüistes i és la base d'alguns estàndards estatals.
  • Anglicitzat: convencions usades a Nord-amèrica amb la particularitat d'usar dígrafs en lloc de diacrítics. És d'ús espontani en comunicacions en línia.

Notes: La pronúncia indicada és orientativa, hi poden haver diverses variants. Entre parèntesis són formes d’àmbit reduït o menys usades.

Internacional Acadèmic Anglicitzat AFI
a a a [a]
ă ja ya [a], [ja][1]
b b b [b] (com beca, no fricativa com ceba)
c c ts [t͡s] (com tsar, gats)
ç[2] s, c s, ts [s], [t͡s]
ć č ch [t͡ʃ] (com cotxe)
ćh[3] čh, (ś) ch, (sh) [t͡ʃʰ], [t͡ʃ], [ɕ] (l'aspirat com mig hawaià)
d d d [d] (com dit, no fricativa com erudit)
e e e [e]
(ĕ) je ye [e], [je][1]
(ë), (ä) ǝ, (ă) e, (eh) [e], [i], [ǝ][4] (com del)
f f f [f]
g g g [ɡ] (com gat, no fricativa com agafar)
h h h [h], [x][5] (com halar, Sàhara)
x x x [x] (com el castellà jota)
i i i [i]
(ĭ) ji yi [i], [ji][1]
(ï, ä)[6] i i, (ih) [i], [ɨ]
j j y, (i), (j) [j] (com mai)
k k k [k]
q[7] k, g k, g [k], [ɡ]
kh kh kh [kʰ], [k] (l'aspirat com llac hawaià)
l l l [l]
- lj ly [ʎ], [l] (com llum)
m m m [m]
n n n [n]
- nj ny [ɲ] (com any)
o o o [o]
ŏ jo yo [o], [jo][1]
p p p [p]
ph ph ph [pʰ] (com cap hawaià)
r r r [ɾ] (com cara, també en posició inicial)
rr rr, (rh, gh, ř)[6] rr [ɽ], [ɻ], [rː], [ʀ]
s s s [s]
ś š sh [ʃ] (com caixa)
t t t [t]
θ[8] t, d t, d [t], [d]
th th th [tʰ] (com plat hawaià)
u u u [u]
ŭ ju yu [u], [ju][1]
v v v, (w) [v], [w] (consonant com Valls i semivocal com au)
z z z [z]
ź ž zh [ʒ] (com rajola)
ʒ[9] dž, (ź) dj, (dzh) [d͡ʒ], [ʑ] (com metge)
  • Accents tònics:
    • Internacional: àèìòù no oxíton sense tenir en compte partícules postposicionals (ç-, θ-, q-).
    • Acadèmic: áéíóú.
    • Anglicitzat: sense accents, només usats en context didàctic.
  • Contraccions:
    • Internacional: -
    • Acadèmic: '
  • Ordre alfabètic
    • Internacional: a (à, ǎ), b, c, ć, ćh, d, e (è, ë, ě), f, g, h, x, i (ì, ï, ǐ), j, k, kh, l, m, n, o (ò, ǒ), p, ph, r, rr, s, ś, t, th, u (ù, ǔ), v, z, ź, ʒ. Les lletres q, ç, θ no es donen a principi de mot.
    • Acadèmic: a (á, ǝ), b, c, č, d, e (é), f, g, h (x), i (í), j, k, l, m, n, o (ó), p, r, s, š, t, u (ú), v, z, ž.

Notes modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Segons dialectes: vocal simple, preiodització [j]+V o palatalització de la consonant precedent.
  2. ↑ Postposicional: /s/ darrere vocal i /tˢ/ darrere nasal.
  3. ↑ Representa [t͡ʃʰ] en el primer estrat, [t͡ʃ] en dialectes no aspirants, i [ɕ], [ʃ] en el tercer estrat mutacional.
  4. ↑ En alguns dialectes vlax.
  5. ↑ Vlax oriental europeu sovint [x]
  6. ↑ 6,0 6,1 Només en alguns dialectes i amb realització variable.
  7. ↑ Postposicional: /k/ darrere vocal i /ɡ/ darrere nasal.
  8. ↑ Postposicional: /t/ darrera vocal i /d/ darrere nasal (minúscula θ, majúscula Θ).
  9. ↑ Minúscula ʒ, majúscula Ʒ: [d͡ʒ] en el primer estrat i [ʑ], [ʒ] en el tercer estrat mutacional.

Referències modifica

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Viccionari:Alfabet_romaní&oldid=2136468»