Viccionari:Conjugació en finès

NOTES PER ALS MODELS DE CONJUGACIÓ DE VERBS EN FINÈS

Els verbs típics tenen aquestes formes:

• formes finites: present d'indicatiu, passat d'indicatiu, condicional, potencial i imperatiu
• infinitius: segons les gramàtiques 5 de diferents
• participis: actiu present, actiu passat, passiu present, passiu passat, agentiu i negatiu

NB no existeix una forma de futur d'indicatiu

Les formes finites: indicatiu, condicional, potencial i imperatiu

Les formes finites es conjuguen en 3 persones (1a, 2a, i 3a com en català) i 2 nombres (singular i plural), i a més una forma impersonal que sol descriure's com passiva a les gramàtiques. Els sufixos personals són comuns a indicatiu, condicional i potencial: -n -t -VV (és a dir, doblar la última vocal), -mme , -tte, -vat/vät.

• El present d'indicatiu es forma directament amb la rel i els sufixos personals; exemple: puhun, puhut, puhuu, puhumme, puhutte, puhuvat (parlo o parlaré etc)
• El passat d'indicatiu es forma amb l'infix -i- seguit dels sufixos personals; exemple: puhuin, puhuit, puhi, puhuimme, puhuitte, puhuivat (NB en passat no es dobla l'última vocal de la tercera persona singular) (parlava o he parlat o vaig parlar etc)
• El condicional es forma amb l'infix -isi- seguit dels sufixos personals; exemple: puhuisin, puhuisit, puhuisi, puhuisimme, puhuisitte, puhuisivat (NB en condicional no es dobla l'última vocal de la tercera persona singular) (parlaria etc)
• El potencial es forma amb l'infix -ne- seguit dels sufixos personals; exemple: puhunen, puhunet, puhunee, puhunemme, puhunette, puhunevat (podria parlar etc)
• Les cinc formes d'imperatiu tenen sufixos personals propis: -0 (és a dir, sense), -koon, -kaamme, -kaa, -koot; exemple: puhu, puhukoon, puhukaamme, puhukaa, puhukoot (parla tu! etc)

Tambe existeixen formes perifràstiques de perfet per a cadascun d'aquests temps, que es formen amb el verb auxiliar olla (ser) i el participi passat corresponent ; exemple: olen puhunut, olin puhunut, olisin puhunut etc (jo he parlat, jo havia parlat, jo hauria parlat etc)

A més, cada un dels 4 modes té una forma connegativa invariable que es fa servir amb el verb negatiu ei ; exemple: en puhu, en puhuisi, en puhune, älä puhu etc (jo no parlo, jo no parlaria, jo no podria parlar, tu no parlis! etc)

Els infinitius

El primer infinitiu es forma amb algun dels sufixos -a/ä,-da/dä,-ta/tä. És la forma llistada als diccionaris. També té un forma llarga amb sufix de cas traslatiu i que sempre porta un sufix possessiu.

• exemple amb traslatiu sanoa, sanoakseni ~"per tal que jo pugui parlar".

El segon infinitiu es forma amb algun dels sufixos -e,-de,-te, i sempre va acompanyada d'un sufix de cas (inessiu o instructiu) i potser d'un sufix possessiu.

• exemple amb inessiu sanoa, sanoessamme ~"quan nosaltres menjàvem" (anàleg d'una frase subordinada complement de temps)
• exemple amb instructiu sanoa, sanoensi ~"tu dient" (anàleg d'una frase subordinada complement de manera)

El tercer infinitiu es forma amb algun dels sufixos -ma/mä, i sempre va acompanyart d'un sufix de cas (illatiu, inessiu, elatiu, allatiu o abessiu) i potser d'un sufix possessiu.

• exemple en illatiu sanoa, sanomaan ~"començant a dir" (anar a fer)
• exemple en inessiu sanoa, sanomassa ~"tot dient" (tot fent)
• exemple en elatiu sanoa, sanomasta ~"tot havent dit" (havent fet)
• exemple en allatiu sanoa, sanomalla ~"dient" (manera)
• exemple en abessiu sanoa, sanomatta ~"sense dir" (sense fer)

Els participis

• El participi actiu present es forma amb el sufix -va/vä. Exemple sanovat ~que diuen o diran alguna cosa.
• El participi actiu passat es forma amb el sufix -nut/nyt (singular) o -neet (plural). Exemple sanoneet ~que han dit alguna cosa. Es fa servir en totes les formes perifràstiques de perfet; exemple: olen puhunut, olin puhunut, olisin puhunut etc (jo he parlat, jo havia parlat, jo hauria parlat etc). També es fa servir com a connegatiu per a formar el passat d'indicatiu: en sanonut ~no ho vaig dir.
• El participi passiu present es forma amb algun dels sufixos -tava/tävä, -ttava/ttävä. Pot indicar obligació o possibilitat. Exemple amb sentit de obligació: sanottava ~que s'ha de dir. Exemple amb sentit de possibilitat: juotava ~que es pot beure.
• El participi passiu passat es forma amb el sufix -ttu/tty. Exemple sanottu ~que s'ha dit.
• El participi agentiu es forma amb el sufix -ma/mä. Es fa servir sempre que s'explicita l'agent en una frase passiva, el subjecte va en genitiu. exemple Kallen ostama auto ~ el cotxe comprat per Kalle.
• El participi negatiu es forma amb el sufix -maton/mätön. Exemple sanomattomat ~els que no diuen res.

Els models de conjugació

Simplificant, es considera que hi ha 6 models de conjugació segons la forma del primer infinitiu, present i passat d'indicatiu:

• 1 puhua/kyssyä puhun puhuin puhutaan puhunut [en vocal simple, infinitiu -a]
• 2 saada/voida/juoda/syodä juon join juodaan juonut [en vocal llarga o diftong, infinitiu -da]
• 3 tulla/mennä/juosta tulen tulin tullaan tullut [en consonant, infinitiu -lla,nna,rra,sta, participi -llut,nnut,rrut,ssut]
• 4 haluta haluan halusin halutaan halunnut [infinitiu -ta, present -a, passat -si-, participi -nnut]
• 5 tarvita/valita tarvitsen tarvitsin tarvitaan tarvinnut [infinitiu -ita, indicatiu -tse/tsi-, participi -nnut]
• 6 vanheta/kylmetä vanhenen vanhenin vanhetaan vanhennut [infinitiu -eta, indicatiu -ne/ni-, participi -nnut]
• verbs irregulars: olla, tehdä, nähdä, juosta ...

Cal tenir en compte que la gradació consonàntica pot fer canviar l'aspecte les consonants finals de la rel, a part d'altres excepcions i irregularitats etc. Molt resumidament:

• Si la rel acaba en -t, canvia en -s- davant d'un sufix amb -i; exemple tietää, tiedän, tiesin infinitiu, present, passat
• Si la rel acaba en vocal + p,t,k,pp,tt,kk,mp,nt,nk + vocal, reben grau consonàntic fort (p,t,k,pp,tt,kk,mp,nt,nk,lt,rt,ht) la tercera persona singular i tercera plural de present; reben grau consonàntic dèbil (v,d,0/j/v,p,t,k,mm,nn,ng,ll,rr,hd) les altres 4 formes de present; exemple tehdä, tekee, tekevät etc vs teen, teet, teemme, teette.
• Si es formaria un grup de tres consonants, cau la primera; exemple juosta, juokse (i no *juoksta)