Viccionari:Glossari de japonès

Glossari dels termes lingüístics per al japonès que es fan servir en el Viccionari.


Taula de continguts: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


  • Ateji (当て字) – kanjis que representen un so que no és del fonema original associat a la lectura habitual del kanji. Per exemple: 寿司 ‎(すし) (l'on'yomi està associada als fonemes sinítics, però la paraula no és sinítica), 時計 ‎(とけい) (els kanjis originals que no tenen cap relació amb els d'ara són 土圭 ‎(とけい)). En alguns ateji els kanji es trien perquè els fonemes i els semes coincideixin, per exemple, 大喜利 ‎(おおぎり).
  • Kanjis d'ús comú – traducció de jōyō kanji.
  • Kanji del n curs – una de les classificacions per curs dels kyōiku kanji (kanji escolars) que va des del 1r curs fins al 6è. El 'curs S' fa referència als kanjis que s'ensenyen a l'educació secundària.
  • Daiyōji (代用字) – kanji que és a la llista dels jōyō kanji o els tōyō kanji i que reemplaça un kanji que no és a la llista corresponent. Els dos kanjis acostumen a ser homòfons o quasi homòfons.
  • Goon (呉音) – pronunciació del kanji d'abans de l'arribada de les kan'on. És una categoria de les on’yomi. Les goon són les pronúncies manllevades més antigues, i es fan servir sobretot en els termes budistes.
  • Hyōgai kanji (表外漢字) o hyōgaiji (表外字) – kanjis que són fora de les llistes dels jōyō i els jinmeiyō kanji. Bona part (però no tots) s'escriuen amb la kyūjitai (forma tradicional dels caràcters).
  • Jinmeiyō kanji (人名用漢字) – kanjis que es fan servir per a noms propis i que estan recollits en una llista oficial suplementària a la dels jōyō kanji. El terme es pot referir tant als jinmeiyō kanji i prou com als jōyō kanji i els jinmeiyō plegats, és a dir, 'tots els kanji de les llistes oficials'. Antònim de hyōgaiji.
  • Jōyō kanji (常用漢字) – els kanjis d'ús comú, recollits en una llista oficial.
  • Jūbakoyomi (重箱読み) – lectura d'un compost de dos kanjis en què el primer es llegeix amb on'yomi i el segon, amb kun'yomi.
  • Jukujikun (熟字訓) – lectura inseparable d'un terme compost de més d'un kanji, per exemple, 今日 ‎(きょう). També coneguda com a 義訓 ‎(gikun).
  • Kanji (漢字) – caràcters xinesos que es fan servir en el sistema d'escriptura japonès.
  • Kan’on (漢音) – pronúncia dels kanjis que es van importar al Japó durant les expedicions japoneses a la Xina de la dinastia Tang (article en anglès). Una de les categories d'on'yomi. Les kan’on s'assemblen al dialecte xinès modern de Chang'an, i són més sistemàtiques comparades amb altres pronúncies manllevades.
  • Kan'yōon (慣用音) – pronúncia dels kanjis que ha derivat d'una forma corrupta o cambiada d'altres on'yomi. Una de les categories d'on'yomi.
  • Kun'yomi (訓読み) – pronúncia d'un kanji que no ha derivat de la pronúncia original que es va manllevar del xinès.
    • La majoria de les kun'yomi són d'origen totalment japonès, tret d'algunes excepcions:
      1. Les manllevades del xinès, però atribuïdes a un altre kanji, per exemple, 酷い ‎(ひどい) de la lectura derivada del xinès 非道 ‎(ひどう).
      2. Les manllevades d'altres llengües que no són el xinès, com ara ‎(マイル) (anglès mile).
        • La majoria d'aquestes kun'yomi són antigues i han estat reemplaçades per la paraula en katakana, p.ex. マイル ‎(mairu).
    • Kun'yomi només es fa servir per a lectures d'un sol kanji. Per lectures semblants de mots multi-kanji inseparables, vegeu jukujikun.
  • Kokuji (国字) – kanjis fets específicament per a la llengua japonesa. Algunes llengües que fan servir els caràcters xinesos també els han adoptat.
  • Kyōiku kanji (教育漢字) – kanjis de l'escola primària. Literalment 'kanjis d'educació'. El nivell elemental dels jōyō kanji, dividit en sis cursos.
  • Kyūjitai (旧字体) – caràcters japonesos tradicionals. Literalment 'formes dels caràcters antics'. S'oposen als shinjitai. Són pràcticament idèntics als caràcters xinesos tradicionals llevat d'algunes diferències esporàdiques. Es fan servir per als hyōgaiji i en textos preshinjitai. Alguns jōyō kanji són kyujitai, p.ex., .
  • Nanori (名乗り) – lectures especials de kanji que només es fan servir amb els noms japonesos. La lectura nanori d'un kanji normalment és una pronúncia que s'ha prest d'un sinònim o un quasi sinònim.
  • Kanjis d'ús poc comú – traducció de hyōgaiji.
  • On’yomi (音読み) – lectura d'un kanji derivada de la pronúncia original del kanji manllevada del xinès, o rarament malinterpretada com a tal, com en el cas de les kan’yōon. Les lectures on’yomi normalment es classifiquen en goon, kan’on, tōon i kan’yōon.
    • Les lectures on'yomi són una categoria 'tancada', és a dir, ja no se n'hi incorporen de noves. Les pronúncies noves manllevades del xinès del segle XX ençà no s'acostumen a considerar on'yomi.
  • Okurigana (送り仮名) – sufixos de kana que a dins d'una paraula van després del nucli de kanjis. Per exemple, a 見る, és okurigana.
  • Rendaku (連濁) sonorització o ensordiment de la consonant inicial d'un component que no és en posició inicial d'una paraula. Normalment s'esdevé quan s'uneixen paraules o morfemes junts i en la reduplicació. Exemple 人々 ‎(hitobito, «persones»), format a partir de ひと+ひと.
  • Renjō (連声) sandhi, fenomen fonològic de fusió que ocorre entre morfemes, com ara 天皇 ‎(てんのう), la pronunciació del qual no és ten'ō (ten + ō), sinó tennō. Un exemple semblant en català seria l'ensordiment o sonorització de les consonants a final de mot segons si la consonant inicial del mot següent és sorda o sonora, respectivament: (gat petit [gat petit] -> gat gros [gad gros]); no s'ha de confondre amb les reinterpretacions errònies de sintagmes com vellana a partir de l'avellana (la + vellana).
  • Shinjitai (新字体) – caràcters simplificats japonesos. Literalment 'formes dels caràcters nous'. S'oposen als kyūjitai. Es fan servir per a tots els kanjis de les llistes oficials, és a dir, jinmeiyō i jōyō.
  • Tōon (唐音) – pronúncia dels kanji que es van importar al Japó durant el període Kamakura (s. XII-XIV), alguns fins i tot durant la dinastia Qing (s. XVII-XX). Una de les categories d'on'yomi. Les tōon són força rares i irregulars. També s'anomenen sōon (宋音) o tōsōon (唐宋音).
  • Yutōyomi (湯桶読み) – lectura d'un compost de dos kanjis en què el primer és en kun'yomi i el segon, on'yomi.