Viccionari:Glossari de japonès
Glossari dels termes lingüístics per al japonès que es fan servir en el Viccionari.
Taula de continguts: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
A
modifica- Ateji (当て字) – kanjis que representen un so que no és del fonema original associat a la lectura habitual del kanji. Per exemple: 寿司 (すし) (l'on'yomi està associada als fonemes sinítics, però la paraula no és sinítica), 時計 (とけい) (els kanjis originals que no tenen cap relació amb els d'ara són 土圭 (とけい)). En alguns ateji els kanji es trien perquè els fonemes i els semes coincideixin, per exemple, 大喜利 (おおぎり).
C
modifica- Kanjis d'ús comú – traducció de jōyō kanji.
- Kanji del n curs – una de les classificacions per curs dels kyōiku kanji (kanji escolars) que va des del 1r curs fins al 6è. El 'curs S' fa referència als kanjis que s'ensenyen a l'educació secundària.
D
modifica- Daiyōji (代用字) – kanji que és a la llista dels jōyō kanji o els tōyō kanji i que reemplaça un kanji que no és a la llista corresponent. Els dos kanjis acostumen a ser homòfons o quasi homòfons.
G
modificaH
modifica- Hyōgai kanji (表外漢字) o hyōgaiji (表外字) – kanjis que són fora de les llistes dels jōyō i els jinmeiyō kanji. Bona part (però no tots) s'escriuen amb la kyūjitai (forma tradicional dels caràcters).
J
modifica- Jinmeiyō kanji (人名用漢字) – kanjis que es fan servir per a noms propis i que estan recollits en una llista oficial suplementària a la dels jōyō kanji. El terme es pot referir tant als jinmeiyō kanji i prou com als jōyō kanji i els jinmeiyō plegats, és a dir, 'tots els kanji de les llistes oficials'. Antònim de hyōgaiji.
- Jōyō kanji (常用漢字) – els kanjis d'ús comú, recollits en una llista oficial.
- Jūbakoyomi (重箱読み) – lectura d'un compost de dos kanjis en què el primer es llegeix amb on'yomi i el segon, amb kun'yomi.
- Jukujikun (熟字訓) – lectura inseparable d'un terme compost de més d'un kanji, per exemple, 今日 (きょう). També coneguda com a 義訓 (gikun).
K
modifica- Kanji (漢字) – caràcters xinesos que es fan servir en el sistema d'escriptura japonès.
- Kan’on (漢音) – pronúncia dels kanjis que es van importar al Japó durant les expedicions japoneses a la Xina de la dinastia Tang (article en anglès). Una de les categories d'on'yomi. Les kan’on s'assemblen al dialecte xinès modern de Chang'an, i són més sistemàtiques comparades amb altres pronúncies manllevades.
- Kan'yōon (慣用音) – pronúncia dels kanjis que ha derivat d'una forma corrupta o cambiada d'altres on'yomi. Una de les categories d'on'yomi.
- Kun'yomi (訓読み) – pronúncia d'un kanji que no ha derivat de la pronúncia original que es va manllevar del xinès.
- La majoria de les kun'yomi són d'origen totalment japonès, tret d'algunes excepcions:
- Kun'yomi només es fa servir per a lectures d'un sol kanji. Per lectures semblants de mots multi-kanji inseparables, vegeu jukujikun.
- Kokuji (国字) – kanjis fets específicament per a la llengua japonesa. Algunes llengües que fan servir els caràcters xinesos també els han adoptat.
- Kyōiku kanji (教育漢字) – kanjis de l'escola primària. Literalment 'kanjis d'educació'. El nivell elemental dels jōyō kanji, dividit en sis cursos.
- Kyūjitai (旧字体) – caràcters japonesos tradicionals. Literalment 'formes dels caràcters antics'. S'oposen als shinjitai. Són pràcticament idèntics als caràcters xinesos tradicionals llevat d'algunes diferències esporàdiques. Es fan servir per als hyōgaiji i en textos preshinjitai. Alguns jōyō kanji són kyujitai, p.ex., 籠.
N
modificaP
modifica- Kanjis d'ús poc comú – traducció de hyōgaiji.
O
modifica- On’yomi (音読み) – lectura d'un kanji derivada de la pronúncia original del kanji manllevada del xinès, o rarament malinterpretada com a tal, com en el cas de les kan’yōon. Les lectures on’yomi normalment es classifiquen en goon, kan’on, tōon i kan’yōon.
- Les lectures on'yomi són una categoria 'tancada', és a dir, ja no se n'hi incorporen de noves. Les pronúncies noves manllevades del xinès del segle XX ençà no s'acostumen a considerar on'yomi.
- Okurigana (送り仮名) – sufixos de kana que a dins d'una paraula van després del nucli de kanjis. Per exemple, a 見る, る és okurigana.
R
modifica- Rendaku (連濁) – sonorització o ensordiment de la consonant inicial d'un component que no és en posició inicial d'una paraula. Normalment s'esdevé quan s'uneixen paraules o morfemes junts i en la reduplicació. Exemple 人々 (hitobito, «persones»), format a partir de ひと＋ひと.
- Renjō (連声) – sandhi, fenomen fonològic de fusió que ocorre entre morfemes, com ara 天皇 (てんのう), la pronunciació del qual no és ten'ō (ten + ō), sinó tennō. Un exemple semblant en català seria l'ensordiment o sonorització de les consonants a final de mot segons si la consonant inicial del mot següent és sorda o sonora, respectivament: (gat petit [gat petit] -> gat gros [gad gros]); no s'ha de confondre amb les reinterpretacions errònies de sintagmes com vellana a partir de l'avellana (la + vellana).
S
modificaT
modifica- Tōon (唐音) – pronúncia dels kanji que es van importar al Japó durant el període Kamakura (s. XII-XIV), alguns fins i tot durant la dinastia Qing (s. XVII-XX). Una de les categories d'on'yomi. Les tōon són força rares i irregulars. També s'anomenen sōon (宋音) o tōsōon (唐宋音).