Viccionari:Pronúncia del llatí

Existeixen diferents tipus de pronunciació del llatí:

• Pronunciació clàssica o històrica, és la reconstrucció de la pronunciació històrica de l'època clàssica de la literatura llatina.
• Pronunciació tradicional, és la utilitzada en el llatí post-clàssic i litúrgic, influenciada per la pronúncia pròpia de cada llengua romànica. Casos particulars de pronunciació tradicional són:
  • Pronunciació de llatinismes en un context català.
  • Pronunciació eclesiàstica, estandarditzada per l'Església Catòlica segons la pronunciació tradicional a la italiana.

En el Viccionari s'indica en general la pronunciació clàssica i en particular la pronunciació tradicional en cas de llatinismes d'ús corrent.

Pronunciació clàssica

Les vocals poden ser llargues o breus, indicades amb diacrítics: ā, ē, ī, ō, ū; ă, ĕ, ĭ, ŏ, ŭ. L'ús dels diacrítics és indicatiu; algunes obres els indiquen sempre, altres només a les vocals llargues i altres només a la síl·laba tònica.

En llatí clàssic, I i V podien ser vocals o consonants. En llatí medieval s'adoptà la convenció de diferenciar-los: I (/i/, /iː/), J (/j/), U (/u/, /uː/), V (/w/). Per exemple, IVLIVS Julius.

Les paraules de dos o més síl·labes són planes, però esdrúixoles si la penúltima síl·laba és breu (vocal breu no seguida de dues consonants).

Lletra  AFI  Comentaris a  a ă, breu  aː ā, llarga ae, æ  /aj/ en llatí medieval ɛː e  ɛ ĕ, breu  eː ē, llarga i  ɪ ĭ, breu  iː ī, llarga  j ei, ui, i + voc + cons (j en texts moderns) y  i mots d'origen grec o  ɔ ŏ, breu  oː ō, llarga oe, œ  /oj/ en llatí medieval eː u  ʊ ŭ, breu  ʊ̃ um  uː ū, llarga  w au, eu, qu, gu, u + voc + cons (v en texts antics)

Lletra  AFI  Comentaris b  b c  k també ce, ci, ch d  d f  f g  g també ge, gi  ŋn gn h  ∅ muda, també ch; primitivament aspirada /h/ j  j substitueix la i consonant en texts moderns k  k l  l ll sempre geminada  ɫ velaritzada seguida de consonant o a final de mot m  m n  n  ŋ seguida de velar /g/, /k/ p  p  f ph q  kw qu, també que, qui r  r s  s t  t v  w en texts antics també u vocal x  ks  gs z  dz

Pronunciació tradicional catalana

En un context català, per exemple amb llatinismes d'ús corrent, es pronuncia a la catalana amb les següents excepcions:

• no es neutralitzen les vocals àtones
• els diftongs ae i oe es pronuncien ɛː i eː
• ll és sempre geminada, com l·l
• qu és sempre kw, també que i qui

Vegeu també

• {{la-pron}}
• w:Llatí#Fonètica i fonologia
• Portal ésadir