Viccionari:Pronúncia del basc
|
La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. El X-SAMPA és semblant a l'AFI, però només usa caràcters ASCII. Vegeu Viccionari:Pronúncia. |
Notes generals per la indicació de la pronúncia del basc estàndard formal segons Euskaltzaindia, l’acadèmia basca
La variació oral dialectal és important. En l'àmbit formal es distingeixen dos blocs: septentrional i meridional.
AlfabetModifica
Llista de l'alfabet basc amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.
| Lletra | AFI | Comentaris |
|---|---|---|
| ⟨a⟩ | /a/ | vocal oberta com la tònica à en català |
| ⟨e⟩ | /e/ [e̞] | vocal mitjana com en català septentrional i en castellà |
| ⟨i⟩ | /i/ | com en català |
| /j/ [i̯] | semivocal en diftongs decreixents | |
| ⟨o⟩ | /o/ [o̞] | vocal mitjana entre el català ó i ò, com en castellà |
| ⟨u⟩ | /u/ | com en català |
| /y/ | en septentrional amb la grafia <ü> | |
| /w/ [u̯] | semivocal en diftongs decreixents |
Les vocals són nasalitzades davant d’una consonant nasal: [ã], [ẽ̞], [ĩ], [õ̞], [ũ].
| Lletra | AFI | Comentaris |
|---|---|---|
| ⟨b⟩ | /b/ [b]/[β̞] | com en català |
| ⟨d⟩ | /d/ [d̪]/[ð̞] | com en català |
| ⟨dd⟩, ⟨id⟩ | /ɟ/ | com ⟨g⟩ en mallorquí davant vocal anterior |
| ⟨f⟩ | /f/ | com en català |
| ⟨g⟩ | /ɡ/ [ɡ]/[ɣ̞] | també davant vocals anteriors ⟨ge⟩, ⟨gi⟩ |
| /ʒ/ | en alguns manlleus com gin («ginebra») | |
| ∅ | muda en el grup <ng> provinent de manlleus | |
| ⟨h⟩ | /h/ [ɦ] | hac aspirada en septentrional, com el català ehem |
| ∅ | muda en meridional | |
| /x/ | en certs mots en meridional, com la jota castellana | |
| ⟨j⟩ | /ʝ/ | en general, com ⟨y⟩ en castellà, amb diverses variants dialectals [j, ʝ, ɟ, d͡ʒ, ʒ, ʃ, x]. |
| /ʒ/ | en septentrional en certs manlleus com garaje («garatge») | |
| /x/ | en meridional en certs manlleus com jertse («jersei») | |
| ⟨k⟩ | /k/ | com en català |
| ⟨l⟩ | /l/ | com en castellà, sense la velarització del català |
| ⟨ll⟩, ⟨il⟩ | /ʎ/ | com en català |
| ⟨m⟩] | /m/ | |
| ⟨n⟩ | /n/ | amb assimilació [ŋ] davant ⟨k/g⟩, [ɱ] davant ⟨f⟩, /ɲ/ davant palatal, /m/ davant ⟨b/m/p⟩ |
| ⟨ñ⟩, ⟨in⟩ | /ɲ/ | com ⟨ny⟩ en català |
| ⟨p⟩ | /p/ | com en català, muda en els grups ⟨ps-/pt-⟩ |
| ⟨q⟩ | /k/ | només usat en manlleus: Qatar, burqa, etc. |
| ⟨r⟩ | /r/ | erra vibrant ⟨r-/-rr-/-r⟩ |
| /ɾ/ | erra bategant intervocàlica ⟨-r-⟩ | |
| ⟨s⟩ | /s̺/ [s̺]/[ʂ] | postalveolar apical, intermèdia entre el català /s/ i /ʃ/, forma parells mínims amb ⟨z⟩ i ⟨ts⟩ |
| ⟨t⟩ | /t/ [t̪] | |
| ⟨ts⟩ | /t͡s̺/ | similar al català, vegeu ⟨s⟩ africada |
| ⟨tt⟩ | /c/ | com ⟨k/c⟩ en mallorquí |
| ⟨tx⟩ | /t͡ʃ/ | similar al català |
| ⟨tz⟩ | /t͡s̪/ | similar al català, vegeu <z> africada |
| ⟨x⟩ | /ʃ/ | com la xeix en català |
| /ks/ | en cultismes i manlleus, com la ics en català | |
| ⟨z⟩ | /s̪/ | alveolar predorsal dental o laminal, similar al català /z/ però amb la punta de la llengua en contacte amb la base de les dents inferiors, forma parells mínims amb ⟨s⟩ i ⟨tz⟩ |
| Labial | Dental laminal |
Alveolar apical |
Palatal o postalveolar |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | ⟨m⟩ /m/ |
⟨n⟩ /n/ |
⟨ñ⟩, ⟨-in-⟩ /ɲ/ |
||||
| Oclusiva | sorda | ⟨p⟩ /p/ |
⟨t⟩ /t/ |
⟨tt⟩, ⟨-it-⟩ /c/ |
⟨k⟩ /k/ |
||
| sonora | ⟨b⟩ /b/ |
⟨d⟩ /d/ |
⟨dd⟩, ⟨-id-⟩ /ɟ/ |
⟨g⟩ /ɡ/ |
|||
| Africada | sorda | ⟨tz⟩ /t͡s̪/ |
⟨ts⟩ /t͡s̺/ |
⟨tx⟩ /t͡ʃ/ |
|||
| Fricativa | sorda | ⟨f⟩ /f/ |
⟨z⟩ /s̪/ |
⟨s⟩ /s̺/ |
⟨x⟩ /ʃ/ |
⟨h⟩ /∅/, /h/ | |
| sonora | ⟨j⟩ /j/~/x/ |
||||||
| Lateral | ⟨l⟩ /l/ |
⟨ll⟩, ⟨-il-⟩ /ʎ/ |
|||||
| Ròtica | Vibrant | ⟨r-⟩, ⟨-rr-⟩, ⟨-r⟩ /r/ |
|||||
| Bategant | ⟨-r-⟩, ⟨-r⟩ /ɾ/ |
||||||
GeolectesModifica
Col·loquialment hi ha diverses variacions dialectals. En un registre formal es consideren dos geolectes: septentrional i meridional. A continuació es mostren les diferències més significatives.
| Septentrional | Meridional | |
|---|---|---|
| ⟨h⟩ | /h/ | /∅/ |
| ⟨il⟩ davant vocal | /il/ | /(i)ʎ/ |
| ⟨in⟩ davant vocal | /in/ | /(i)ɲ/ |
| ⟨j⟩ en gal·licismes | /ʒ/ | /ʝ/ |
| ⟨j⟩ en hispanismes | /ʝ/ | /x/ |
| ⟨ü⟩ en gal·licismes | /y/ | /u/ |
AccentuacióModifica
L’accentuació no és un tret distintiu que tingui caràcter fonemàtic. La variació dialectal és notable, des d’un accent tonal feble fins a un accent tònic marcat, i seguint diferents patrons en diferents síl·labes.
Vegeu tambéModifica
- Euskara batuaren ahoskera zaindua (Pronunciació formal del basc unificat), Euskaltzaindia
- fonatari, portal de fonètica del basc
- Caracterización de sibilantes fricativas vascas y su percepción en el sistema fonético español, Mirari Jurado, 2011