Viccionari:Pronúncia del basc

La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. El X-SAMPA és semblant a l'AFI, però només usa caràcters ASCII. Vegeu Viccionari:Pronúncia.

Notes generals per la indicació de la pronúncia del basc estàndard formal segons Euskaltzaindia, l’acadèmia basca

La variació oral dialectal és important. En l'àmbit formal es distingeixen dos blocs: septentrional i meridional.

AlfabetModifica

Llista de l'alfabet basc amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Vocals
Lletra AFI Comentaris
⟨a⟩ /a/ vocal oberta com la tònica à en català
⟨e⟩ /e/ [e̞] vocal mitjana com en català septentrional i en castellà
⟨i⟩ /i/ com en català
/j/ [i̯] semivocal en diftongs decreixents
⟨o⟩ /o/ [o̞] vocal mitjana entre el català ó i ò, com en castellà
⟨u⟩ /u/ com en català
/y/ en septentrional amb la grafia <ü>
/w/ [u̯] semivocal en diftongs decreixents

Les vocals són nasalitzades davant d’una consonant nasal: [ã], [ẽ̞], [ĩ], [õ̞], [ũ].

Consonants
Lletra AFI Comentaris
⟨b⟩ /b/ [b]/[β̞] com en català
⟨d⟩ /d/ [d̪]/[ð̞] com en català
⟨dd⟩, ⟨id⟩ /ɟ/ com ⟨g⟩ en mallorquí davant vocal anterior
⟨f⟩ /f/ com en català
⟨g⟩ /ɡ/ [ɡ]/[ɣ̞] també davant vocals anteriors ⟨ge⟩, ⟨gi⟩
/ʒ/ en alguns manlleus com gin ‎(«ginebra»)
muda en el grup <ng> provinent de manlleus
⟨h⟩ /h/ [ɦ] hac aspirada en septentrional, com el català ehem
muda en meridional
/x/ en certs mots en meridional, com la jota castellana
⟨j⟩ /ʝ/ en general, com ⟨y⟩ en castellà, amb diverses variants dialectals [j, ʝ, ɟ, d͡ʒ, ʒ, ʃ, x].
/ʒ/ en septentrional en certs manlleus com garaje ‎(«garatge»)
/x/ en meridional en certs manlleus com jertse ‎(«jersei»)
⟨k⟩ /k/ com en català
⟨l⟩ /l/ com en castellà, sense la velarització del català
⟨ll⟩, ⟨il⟩ /ʎ/ com en català
⟨m⟩] /m/
⟨n⟩ /n/ amb assimilació [ŋ] davant ⟨k/g⟩, [ɱ] davant ⟨f⟩, /ɲ/ davant palatal, /m/ davant ⟨b/m/p⟩
⟨ñ⟩, ⟨in⟩ /ɲ/ com ⟨ny⟩ en català
⟨p⟩ /p/ com en català, muda en els grups ⟨ps-/pt-⟩
⟨q⟩ /k/ només usat en manlleus: Qatar, burqa, etc.
⟨r⟩ /r/ erra vibrant ⟨r-/-rr-/-r⟩
/ɾ/ erra bategant intervocàlica ⟨-r-⟩
⟨s⟩ /s̺/ [s̺]/[ʂ] postalveolar apical, intermèdia entre el català /s/ i /ʃ/, forma parells mínims amb ⟨z⟩ i ⟨ts⟩
⟨t⟩ /t/ [t̪]
⟨ts⟩ /t͡s̺/ similar al català, vegeu ⟨s⟩ africada
⟨tt⟩ /c/ com ⟨k/c⟩ en mallorquí
⟨tx⟩ /t͡ʃ/ similar al català
⟨tz⟩ /t͡s̪/ similar al català, vegeu <z> africada
⟨x⟩ /ʃ/ com la xeix en català
/ks/ en cultismes i manlleus, com la ics en català
⟨z⟩ /s̪/ alveolar predorsal dental o laminal, similar al català /z/ però amb la punta de la llengua en contacte amb la base de les dents inferiors, forma parells mínims amb ⟨s⟩ i ⟨tz⟩
Taula de fonemes consonàntics
Labial Dental
laminal
Alveolar
apical
Palatal o
postalveolar
Velar Glotal
Nasal ⟨m⟩
/m/
⟨n⟩
/n/
⟨ñ⟩, ⟨-in-⟩
/ɲ/
Oclusiva sorda ⟨p⟩
/p/
⟨t⟩
/t/
⟨tt⟩, ⟨-it-⟩
/c/
⟨k⟩
/k/
sonora ⟨b⟩
/b/
⟨d⟩
/d/
⟨dd⟩, ⟨-id-⟩
/ɟ/
⟨g⟩
/ɡ/
Africada sorda ⟨tz⟩
/t͡s̪/
⟨ts⟩
/t͡s̺/
⟨tx⟩
/t͡ʃ/
Fricativa sorda ⟨f⟩
/f/
⟨z⟩
/s̪/
⟨s⟩
/s̺/
⟨x⟩
/ʃ/
⟨h⟩
/∅/, /h/
sonora ⟨j⟩
/j/~/x/
Lateral ⟨l⟩
/l/
⟨ll⟩, ⟨-il-⟩
/ʎ/
Ròtica Vibrant ⟨r-⟩, ⟨-rr-⟩, ⟨-r⟩
/r/
Bategant ⟨-r-⟩, ⟨-r⟩
/ɾ/

GeolectesModifica

Col·loquialment hi ha diverses variacions dialectals. En un registre formal es consideren dos geolectes: septentrional i meridional. A continuació es mostren les diferències més significatives.

Septentrional Meridional
⟨h⟩ /h/ /∅/
⟨il⟩ davant vocal /il/ /(i)ʎ/
⟨in⟩ davant vocal /in/ /(i)ɲ/
⟨j⟩ en gal·licismes /ʒ/ /ʝ/
⟨j⟩ en hispanismes /ʝ/ /x/
⟨ü⟩ en gal·licismes /y/ /u/

AccentuacióModifica

L’accentuació no és un tret distintiu que tingui caràcter fonemàtic. La variació dialectal és notable, des d’un accent tonal feble fins a un accent tònic marcat, i seguint diferents patrons en diferents síl·labes.

Vegeu tambéModifica