Viccionari:Pronúncia del basc
Notes generals per la indicació de la pronúncia del basc estàndard formal segons Euskaltzaindia, l’acadèmia basca
La variació oral dialectal és important. En l'àmbit formal es distingeixen dos blocs: septentrional i meridional.
Alfabet modifica
Llista de l'alfabet basc amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.
| Lletra | AFI | Comentaris |
|---|---|---|
| ⟨a⟩ | /a/ | vocal oberta com la tònica à en català |
| ⟨e⟩ | /e/ [e̞] | vocal mitjana com en català septentrional i en castellà |
| ⟨i⟩ | /i/ | com en català |
| /j/ [i̯] | semivocal en diftongs decreixents | |
| ⟨o⟩ | /o/ [o̞] | vocal mitjana entre el català ó i ò, com en castellà |
| ⟨u⟩ | /u/ | com en català |
| /y/ | en septentrional amb la grafia <ü> | |
| /w/ [u̯] | semivocal en diftongs decreixents |
Les vocals són nasalitzades davant d’una consonant nasal: [ã], [ẽ̞], [ĩ], [õ̞], [ũ].
| Lletra | AFI | Comentaris |
|---|---|---|
| ⟨b⟩ | /b/ [b]/[β̞] | com en català |
| ⟨d⟩ | /d/ [d̪]/[ð̞] | com en català |
| ⟨dd⟩, ⟨id⟩ | /ɟ/ | com ⟨g⟩ en mallorquí davant vocal anterior |
| ⟨f⟩ | /f/ | com en català |
| ⟨g⟩ | /ɡ/ [ɡ]/[ɣ̞] | també davant vocals anteriors ⟨ge⟩, ⟨gi⟩ |
| /ʒ/ | en alguns manlleus com gin («ginebra») | |
| ∅ | muda en el grup <ng> provinent de manlleus | |
| ⟨h⟩ | /h/ [ɦ] | hac aspirada en septentrional, com el català ehem |
| ∅ | muda en meridional | |
| /x/ | en certs mots en meridional, com la jota castellana | |
| ⟨j⟩ | /ʝ/ | en general, com ⟨y⟩ en castellà, amb diverses variants dialectals [j, ʝ, ɟ, d͡ʒ, ʒ, ʃ, x]. |
| /ʒ/ | en septentrional en certs manlleus com garaje («garatge») | |
| /x/ | en meridional en certs manlleus com jertse («jersei») | |
| ⟨k⟩ | /k/ | com en català |
| ⟨l⟩ | /l/ | com en castellà, sense la velarització del català |
| ⟨ll⟩, ⟨il⟩ | /ʎ/ | com en català |
| ⟨m⟩] | /m/ | |
| ⟨n⟩ | /n/ | amb assimilació [ŋ] davant ⟨k/g⟩, [ɱ] davant ⟨f⟩, /ɲ/ davant palatal, /m/ davant ⟨b/m/p⟩ |
| ⟨ñ⟩, ⟨in⟩ | /ɲ/ | com ⟨ny⟩ en català |
| ⟨p⟩ | /p/ | com en català, muda en els grups ⟨ps-/pt-⟩ |
| ⟨q⟩ | /k/ | només usat en manlleus: Qatar, burqa, etc. |
| ⟨r⟩ | /r/ | erra vibrant ⟨r-/-rr-/-r⟩ |
| /ɾ/ | erra bategant intervocàlica ⟨-r-⟩ | |
| ⟨s⟩ | /s̺/ [s̺]/[ʂ] | postalveolar apical, intermèdia entre el català /s/ i /ʃ/, forma parells mínims amb ⟨z⟩ i ⟨ts⟩ |
| ⟨t⟩ | /t/ [t̪] | |
| ⟨ts⟩ | /t͡s̺/ | similar al català, vegeu ⟨s⟩ africada |
| ⟨tt⟩ | /c/ | com ⟨k/c⟩ en mallorquí |
| ⟨tx⟩ | /t͡ʃ/ | similar al català |
| ⟨tz⟩ | /t͡s̪/ | similar al català, vegeu <z> africada |
| ⟨x⟩ | /ʃ/ | com la xeix en català |
| /ks/ | en cultismes i manlleus, com la ics en català | |
| ⟨z⟩ | /s̪/ | alveolar predorsal dental o laminal, similar al català /z/ però amb la punta de la llengua en contacte amb la base de les dents inferiors, forma parells mínims amb ⟨s⟩ i ⟨tz⟩ |
| Labial | Dental laminal |
Alveolar apical |
Palatal o postalveolar |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | ⟨m⟩ /m/ |
⟨n⟩ /n/ |
⟨ñ⟩, ⟨-in-⟩ /ɲ/ |
||||
| Oclusiva | sorda | ⟨p⟩ /p/ |
⟨t⟩ /t/ |
⟨tt⟩, ⟨-it-⟩ /c/ |
⟨k⟩ /k/ |
||
| sonora | ⟨b⟩ /b/ |
⟨d⟩ /d/ |
⟨dd⟩, ⟨-id-⟩ /ɟ/ |
⟨g⟩ /ɡ/ |
|||
| Africada | sorda | ⟨tz⟩ /t͡s̪/ |
⟨ts⟩ /t͡s̺/ |
⟨tx⟩ /t͡ʃ/ |
|||
| Fricativa | sorda | ⟨f⟩ /f/ |
⟨z⟩ /s̪/ |
⟨s⟩ /s̺/ |
⟨x⟩ /ʃ/ |
⟨h⟩ /∅/, /h/ | |
| sonora | ⟨j⟩ /j/~/x/ |
||||||
| Lateral | ⟨l⟩ /l/ |
⟨ll⟩, ⟨-il-⟩ /ʎ/ |
|||||
| Ròtica | Vibrant | ⟨r-⟩, ⟨-rr-⟩, ⟨-r⟩ /r/ |
|||||
| Bategant | ⟨-r-⟩, ⟨-r⟩ /ɾ/ |
||||||
Geolectes modifica
Col·loquialment hi ha diverses variacions dialectals. En un registre formal es consideren dos geolectes: septentrional i meridional. A continuació es mostren les diferències més significatives.
| Septentrional | Meridional | |
|---|---|---|
| ⟨h⟩ | /h/ | /∅/ |
| ⟨il⟩ davant vocal | /il/ | /(i)ʎ/ |
| ⟨in⟩ davant vocal | /in/ | /(i)ɲ/ |
| ⟨j⟩ en gal·licismes | /ʒ/ | /ʝ/ |
| ⟨j⟩ en hispanismes | /ʝ/ | /x/ |
| ⟨ü⟩ en gal·licismes | /y/ | /u/ |
Accentuació modifica
L’accentuació no és un tret distintiu que tingui caràcter fonemàtic. La variació dialectal és notable, des d’un accent tonal feble fins a un accent tònic marcat, i seguint diferents patrons en diferents síl·labes.
Vegeu també modifica
- Euskara batuaren ahoskera zaindua (Pronunciació formal del basc unificat), Euskaltzaindia
- fonatari, portal de fonètica del basc
- Caracterización de sibilantes fricativas vascas y su percepción en el sistema fonético español, Mirari Jurado, 2011