Viccionari:Pronúncia del basc

Notes generals per la indicació de la pronúncia del basc estàndard formal segons Euskaltzaindia, l’acadèmia basca

La variació oral dialectal és important. En l'àmbit formal es distingeixen dos blocs: septentrional i meridional.

Alfabet

modifica

Llista de l'alfabet basc amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Vocals
Lletra AFI Comentaris
⟨a⟩ /a/ vocal oberta com la tònica à en català
⟨e⟩ /e/ [e̞] vocal mitjana com en català septentrional i en castellà
⟨i⟩ /i/ com en català
/j/ [i̯] semivocal en diftongs decreixents
⟨o⟩ /o/ [o̞] vocal mitjana entre el català ó i ò, com en castellà
⟨u⟩ /u/ com en català
/y/ en septentrional amb la grafia <ü>
/w/ [u̯] semivocal en diftongs decreixents

Les vocals són nasalitzades davant d’una consonant nasal: [ã], [ẽ̞], [ĩ], [õ̞], [ũ].

Consonants
Lletra AFI Comentaris
⟨b⟩ /b/ [b]/[β̞] com en català
⟨d⟩ /d/ [d̪]/[ð̞] com en català
⟨dd⟩, ⟨id⟩ /ɟ/ com ⟨g⟩ en mallorquí davant vocal anterior
⟨f⟩ /f/ com en català
⟨g⟩ /ɡ/ [ɡ]/[ɣ̞] també davant vocals anteriors ⟨ge⟩, ⟨gi⟩
/ʒ/ en alguns manlleus com gin ‎(«ginebra»)
muda en el grup <ng> provinent de manlleus
⟨h⟩ /h/ [ɦ] hac aspirada en septentrional, com el català ehem
muda en meridional
/x/ en certs mots en meridional, com la jota castellana
⟨j⟩ /ʝ/ en general, com ⟨y⟩ en castellà, amb diverses variants dialectals [j, ʝ, ɟ, d͡ʒ, ʒ, ʃ, x].
/ʒ/ en septentrional en certs manlleus com garaje ‎(«garatge»)
/x/ en meridional en certs manlleus com jertse ‎(«jersei»)
⟨k⟩ /k/ com en català
⟨l⟩ /l/ com en castellà, sense la velarització del català
⟨ll⟩, ⟨il⟩ /ʎ/ com en català
⟨m⟩] /m/
⟨n⟩ /n/ amb assimilació [ŋ] davant ⟨k/g⟩, [ɱ] davant ⟨f⟩, /ɲ/ davant palatal, /m/ davant ⟨b/m/p⟩
⟨ñ⟩, ⟨in⟩ /ɲ/ com ⟨ny⟩ en català
⟨p⟩ /p/ com en català, muda en els grups ⟨ps-/pt-⟩
⟨q⟩ /k/ només usat en manlleus: Qatar, burqa, etc.
⟨r⟩ /r/ erra vibrant ⟨r-/-rr-/-r⟩
/ɾ/ erra bategant intervocàlica ⟨-r-⟩
⟨s⟩ /s̺/ [s̺]/[ʂ] postalveolar apical, intermèdia entre el català /s/ i /ʃ/, forma parells mínims amb ⟨z⟩ i ⟨ts⟩
⟨t⟩ /t/ [t̪]
⟨ts⟩ /t͡s̺/ similar al català, vegeu ⟨s⟩ africada
⟨tt⟩ /c/ com ⟨k/c⟩ en mallorquí
⟨tx⟩ /t͡ʃ/ similar al català
⟨tz⟩ /t͡s̪/ similar al català, vegeu <z> africada
⟨x⟩ /ʃ/ com la xeix en català
/ks/ en cultismes i manlleus, com la ics en català
⟨z⟩ /s̪/ alveolar predorsal dental o laminal, similar al català /z/ però amb la punta de la llengua en contacte amb la base de les dents inferiors, forma parells mínims amb ⟨s⟩ i ⟨tz⟩
Taula de fonemes consonàntics
Labial Dental
laminal
Alveolar
apical
Palatal o
postalveolar
Velar Glotal
Nasal ⟨m⟩
/m/
⟨n⟩
/n/
⟨ñ⟩, ⟨-in-⟩
/ɲ/
Oclusiva sorda ⟨p⟩
/p/
⟨t⟩
/t/
⟨tt⟩, ⟨-it-⟩
/c/
⟨k⟩
/k/
sonora ⟨b⟩
/b/
⟨d⟩
/d/
⟨dd⟩, ⟨-id-⟩
/ɟ/
⟨g⟩
/ɡ/
Africada sorda ⟨tz⟩
/t͡s̪/
⟨ts⟩
/t͡s̺/
⟨tx⟩
/t͡ʃ/
Fricativa sorda ⟨f⟩
/f/
⟨z⟩
/s̪/
⟨s⟩
/s̺/
⟨x⟩
/ʃ/
⟨h⟩
/∅/, /h/
sonora ⟨j⟩
/j/~/x/
Lateral ⟨l⟩
/l/
⟨ll⟩, ⟨-il-⟩
/ʎ/
Ròtica Vibrant ⟨r-⟩, ⟨-rr-⟩, ⟨-r⟩
/r/
Bategant ⟨-r-⟩, ⟨-r⟩
/ɾ/

Geolectes

modifica

Col·loquialment hi ha diverses variacions dialectals. En un registre formal es consideren dos geolectes: septentrional i meridional. A continuació es mostren les diferències més significatives.

Septentrional Meridional
⟨h⟩ /h/ /∅/
⟨il⟩ davant vocal /il/ /(i)ʎ/
⟨in⟩ davant vocal /in/ /(i)ɲ/
⟨j⟩ en gal·licismes /ʒ/ /ʝ/
⟨j⟩ en hispanismes /ʝ/ /x/
⟨ü⟩ en gal·licismes /y/ /u/

Accentuació

modifica

L’accentuació no és un tret distintiu que tingui caràcter fonemàtic. La variació dialectal és notable, des d’un accent tonal feble fins a un accent tònic marcat, i seguint diferents patrons en diferents síl·labes.

Vegeu també

modifica