Viccionari:Escriptura ibèrica
L'escriptura ibèrica és el sistema d’escriptura usat per les llengües ibèrica i celtibèrica.
De fet, la llengua ibèrica va utilitzar tres sistemes d’escriptura: escriptura ibèrica nord-oriental, escriptura ibèrica sud-oriental o meridional i alfabet grecoibèric. Normalment es refereix com a escriptura ibèrica a la nord-oriental per ser amb diferència la que té més inscripcions i la que ha estat desxifrada. El sistema d’escriptura és un semisil·labari: uns signes representen síl·labes i d’altres representen lletres.
L’escriptura ibèrica consta de dues variants: dual i no dual. La dual és la més antiga i diferencia les oclusives sordes i sonores. La no dual no fa aquesta diferència. El 70% de les inscripcions trobades són no duals.
Actualment, l’escriptura ibèrica no està inclosa en l’estàndard ISO 15924, pendent de recerca, i no està definida a Unicode però hi ha una proposta pel sistema dual amb una reserva de rang.[1] En la documentació especialitzada s’utilitza la transliteració amb imatges de les inscripcions.
Variants epigràfiques
modificaCada signe pot tenir diferents variants al·lòfoniques que s’identifiquen segons la classificació feta per Jürgen Untermann.[2] Així, els signes identificats "a1", "a2" i "a3" es transcriuen com a "a".
Transcripció | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
a | ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() | |||||||||
ba | ![]() |
![]() |
![]() | |||||||||||||
be | ![]() |
![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||||
bi | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||||||
bo | [nota 1] | ![]() |
[nota 2] | ![]() | ||||||||||||
bu | ![]() |
![]() | ||||||||||||||
e | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
||||||||||
i | ![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||||||||
ka | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() ![]() |
![]() |
||||||||||
ke | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ||
ki | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ||||||||
ko | ![]() |
![]() |
![]() |
|||||||||||||
ku | ![]() |
![]() |
![]() ![]() |
|||||||||||||
l | ![]() |
![]() | ||||||||||||||
m | ![]() | |||||||||||||||
ḿ | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||||||||||
n | ![]() ![]() |
![]() |
||||||||||||||
o | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
![]() |
|||||||||||
r | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ||||||||||
ŕ | ![]() |
- | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|||||||||
s | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||||
ś | ![]() |
![]() |
||||||||||||||
ta | ![]() |
![]() |
![]() | |||||||||||||
te | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||
ti | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||||||
to | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ||||||||||||
tu | ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | ||||||||||
u | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||||||||||
p | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() | |||||||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
Notes:
- 3. "a2"/"r6", "a4"/"r5" i "a7"/"r4" es confonen. Les "r" són més arcaiques, es distingeixen per la cronologia i pel context on no s’espera una vocal.
- 4. En aquest taula es codifica amb la lletra p els signes d’interpunció que consten de diferents punts en vertical.
Escriptura simplificada
modificaTaula de l’escriptura simplificada amb un sol signe per a cada valor segon la proposta de codificació Unicode.[3] La indicació de pronúncia és orientativa, per a més informació vegeu Viccionari:Pronúncia de l'ibèric.
Vegeu també
modifica- {{xib-trans}}, plantilla per a transliteracions.
Referències
modifica- ↑ Iberian, a ScriptSource
- ↑ Untermann, J. (1990), Monumenta Linguarum hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, citat per Olcoz i Medrano a Una propuesta de normalización de la escritura celtibérica (figura 1 p. 145)
- ↑ Ferrer; Moncunill; Velaza (2017). Proposal to encode the Palaeohispanic script.
- Signario ibérico levantino o nororiental, Hesperia, Universidad Complutense de Madrid (variants en quadres emergents)
- Signari utilitzat en el Corpus Iberika, Cathalaunia