abadetegi

Basc

• Etimologia: De abade ‎(«sacerdot») i tegi ‎(«lloc»), segle XIX.

Nom

abadetegi inan.

1. (biscaí) presbiteri

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abadetegi abadetegia abadetegiak Ergatiu abadetegik abadetegiak abadetegiek Datiu abadetegiri abadetegiari abadetegiei Genitiu abadetegiren abadetegiaren abadetegien Comitatiu abadetegirekin abadetegiarekin abadetegiekin Benefactiu abadetegirentzat abadetegiarentzat abadetegientzat Instrumental abadetegiz abadetegiaz abadetegiez Partitiu abadetegirik - - Prolatiu abadetegitzat - - Causal abadetegirengatik abadetegiarengatik abadetegiengatik Locatius Inessiu abadetegitan abadetegian abadetegietan Ablatiu abadetegitatik abadetegitik abadetegietatik Al·latiu abadetegitara abadetegira abadetegietara Terminatiu abadetegitaraino abadetegiraino abadetegietaraino Al·l. direcional abadetegitarantz abadetegirantz abadetegietarantz Gen. locatiu abadetegitako abadetegiko abadetegietako

Sinònims

• presbiterio