abillares

Català

Verb

abillares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abillar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bi·lla·res (4)
• Anagrames: abelliràs, alliberàs, ballaries, bisellara, bisellarà