abonira

Potser volíeu: abonirà

Català

Verb

abonira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb abonir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb abonir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·ni·ra (4)
• Anagrames: abaroni, abaroní, abraoni, abraoní, baronia, boiaran