abrogue

Potser volíeu: abrogué

Català

Verb

abrogue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abrogar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abrogar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abrogar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·ro·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (abegoru)
• Anagrames: bogareu, bogàreu