Potser volíeu: abrogué


Català
Modifica

VerbModifica

a·bro·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abrogar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abrogar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abrogar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abrogar