Català
Modifica

Oriental: central /ə.kurˈda/, balear /ə.koɾˈða/, /ə.kurˈða/
Occidental: nord-occidental /a.korˈða/, valencià /a.koɾˈðaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix a- i cor, pel sentit antic com a centre de les facultats intel·lectuals, segle XII.
  • Anagrama: cordara

VerbModifica

a·cor·dar trans., pron. ‎(pronominal acordar-se)

  1. Determinar o resoldre de comú acord, o per majoria de vots, alguna cosa.
  2. (música) Avenir els instruments o veus per a formar harmonia.
  3. (pronominal) Posar-se d'acord.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: acordo, acorda, acordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbsModifica

acordar

  1. acordar
  2. Contractar mariners, soldats.

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
Modifica

Peninsular: \a.koɾˈðaɾ\
Americà: alt \a.k(o)ɾˈðaɾ\, baix \a.koɾˈðaɾ\

VerbModifica

a·cor·dar trans., intr., pron. ‎(pronominal acordarse, present acuerdo, passat acordé, futur acordaré)

  1. acordar
  2. (pronominal) recordar-se


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /a.kuɾˈða/

VerbModifica

acordar

  1. acordar