Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.fiˈna/
Occidental: nord-occidental /a.fiˈna/, valencià /a.fiˈnaɾ/

VerbModifica

a·fi·nar trans., pron. ‎(pronominal afinar-se)

  1. Donar a una cosa la perfecció de que es capaç.
  2. Posar les balances al fi.
  3. Trempar els instruments dels músics.
  4. Purificar els metalls en el gresol.
  5. Cantar, sonar amb afinació.
  6. (eivissenc) adonar-se

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: afino, afina, afinem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /a.fiˈnaɾ/
Americà: alt /a.f(i)ˈnaɾ/, baix /a.fiˈnaɾ/
  • Etimologia: De fino.

VerbModifica

a·fi·nar ‎(present afino, passat afiné, futur afinaré)

  1. afinar