Català
Modifica

Oriental: /ə.fiˈna/
Occidental: nord-occidental /a.fiˈna/, valencià /a.fiˈnaɾ/

VerbModifica

afinar trans., pron. ‎(pronominal afinar-se)

  1. Donar a una cosa la perfecció de què és capaç.
  2. Posar les balances al fi.
  3. Trempar els instruments dels músics.
  4. Purificar els metalls en el gresol.
  5. Cantar, sonar amb afinació.
  6. (eivissenc) adonar-se

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: afino, afina, afinem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /a.fiˈnaɾ/
Americà: alt /a.f(i)ˈnaɾ/, baix /a.fiˈnaɾ/

VerbModifica

afinar ‎(present afino, passat afiné, futur afinaré)

  1. afinar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·fi·nar (3)