afinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.fiˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.fiˈna/
	valencià /a.fiˈnaɾ/, /a.fiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: afinà
• Etimologia: Del prefix a- i fi.

Verb

afinar trans., pron. ‎(pronominal afinar-se)

1. Donar a una cosa la perfecció de què és capaç.
2. Posar les balances al fi.
3. Trempar els instruments dels músics.
4. Purificar els metalls en el gresol.
5. Cantar, sonar amb afinació.
6. (eivissenc) adonar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	afinar			haver afinat
gerundi	afinant			havent afinat
participi	afinat, afinada, afinats, afinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afino	afines	afina	afinem	afineu	afinen
	afine						val
	afini						sept
	afín				afinau		bal, alg
				afinam			bal
imperfet	afinava	afinaves	afinava	afinàvem	afinàveu	afinaven
passat simple	afiní	afinares	afinà	afinàrem	afinàreu	afinaren
futur	afinaré	afinaràs	afinarà	afinarem	afinareu	afinaran
condicional	afinaria	afinaries	afinaria	afinaríem	afinaríeu	afinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afini	afinis	afini	afinem	afineu	afinin
	afine	afines	afine			afinen	occ, bal
imperfet	afinés	afinessis	afinés	afinéssim	afinéssiu	afinessin
		afinesses		afinéssem	afinésseu	afinessen
	afinàs	afinassis	afinàs	afinàssim	afinàssiu	afinassin	bal
		afinasses		afinàssem	afinàsseu	afinassen	val, bal (1)
	afinara	afinares	afinara	afinàrem	afinàreu	afinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	afina	afini	afinem	afineu	afinin
	–				afinau		bal, alg
	–		afine			afinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				afinàvom	afinavo		centr, n-occ
	afinavi						sept
	afinaia	afinaies	afinaia	afinàiem	afinàieu	afinaien	n-occ
condicional	afinariva	afinarives	afinariva	afinarívem	afinaríveu	afinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afino	afinos	afino	afineguem	afinegueu		n-occ
imperfet	afinessi		afinessi				sept, alg
	afinessa						centr, n-occ
	afineguessa	afineguesses	afinegués	afineguéssom	afineguéssou	afineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... afinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... afinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... afinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... afinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... afinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... afinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... afinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... afinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... afinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... afinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: afino, afina, afinem

Derivats

• afinable
• afinació
• afinador
• afinament
• afinat
• desafinar

Sinònims

• afilar, aflaquir, afuar, agusar, aprimar, desengruixir, desgruixar, esgruixar, esmolar, rebaixar.

Traduccions

Donar a una cosa la perfecció de què és capaç

• Alemany: perfektionieren ^(de)
• Anglès: refine ^(en), perfect ^(en)
• Castellà: afinar ^(es)
• Esperanto: agordi ^(eo)
• Francès: perfectionner ^(fr), affiner ^(fr)
• Italià: perfezionare ^(it), affinare ^(it)
• Llatí: perficere ^(la)

Posar les balances al fi

• Alemany: justieren ^(de), ausbalancieren ^(de)
• Anglès: balance ^(en), fine-tune ^(en)
• Castellà: abalanzar ^(es)
• Francès: ajuster ^(fr)
• Italià: bilanciare ^(it)
• Llatí: lances æquare ^(la)

Trempar els instruments dels músics

• Alemany: stimmen ^(de)
• Anglès: tune ^(en)
• Castellà: afinar ^(es)
• Francès: accorder ^(fr)
• Italià: accordare ^(it)

Purificar els metalls en el gresol

• Alemany: verfeinern ^(de)
• Anglès: refine ^(en)
• Castellà: afinar ^(es)
• Francès: raffiner ^(fr)
• Italià: affinare ^(it)

Cantar, sonar amb afinació

• Alemany: modulieren ^(de)
• Anglès: modulate ^(en)
• Castellà: afinar ^(es)
• Francès: accorder ^(fr)
• Italià: consuonare ^(it)
• Llatí: modulari ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·nar (3)
• Anagrames: farina, fiaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: afinar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.fiˈnaɾ/

Americà: alt /a.f(i)ˈnaɾ/, baix /a.fiˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De fino.

Verb

afinar ‎(present afino, passat afiné, futur afinaré)

1. afinar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·nar (3)