afine

Potser volíeu: afiné

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈfi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

afine

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afinar.

   Forma valenciana: [jo] afino, afine, afín o afini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afinar.

   [Que jo] afini o afine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afinar.

   [Que ell/ella/vostè] afini o afine.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb afinar.

   Afini o afine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fi·ne (3)
• Anagrames: feina, fenia, fenià