aguant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɣwan/
	balear /əˈɣwant/, /əˈɣwan/
Occidental:	nord-occidental /aˈɣwan/
	valencià /aˈɣwant/, /aˈɣwan/

• Rimes: -ant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (aguar)

Oriental:	central /əˈɣu.ən/
	balear /əˈɣu.ənt/, /əˈɣu.ən/
Occidental:	nord-occidental /aˈɣu.an/
	valencià /aˈɣu.ant/, /aˈɣu.an/

• Etimologia: Substantivació del verb aguantar.

Nom

aguant m. ‎(plural aguants)

1. Fortalesa o vigor per resistir.
2. Sofriment, paciència.

Traduccions

Fortalesa vigor per resistir

• Anglès: endurance ^(en)
• Castellà: aguante ^(es)
• Francès: force ^(fr), constance ^(fr), courage ^(fr)
• Italià: vigore ^(it), sodezza ^(it)
• Llatí: robus ^(la)
• Romanès: răbdare ^(ro) f.

Sofriment, paciència

• Basc: pairamen ^(eu)
• Castellà: aguante ^(es)
• Francès: tolérance ^(fr), patience ^(fr), résignation ^(fr)
• Italià: pazienzia ^(it), sofferenza ^(it)
• Llatí: constantia ^(la), patientia ^(la)
• Romanès: răbdare ^(ro) f.

Verb

aguant ‎(infinitiu aguantar)

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aguantar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] aguanto, aguante, aguant o aguanti.

Verb

aguant ‎(infinitiu aguar)

1. Gerundi del verb aguar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.