aguante

Potser volíeu: aguanté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈɣwan.te/

Verb

aguante

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aguantar.

   Forma valenciana: [jo] aguanto, aguante, aguant o aguanti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aguantar.

   [Que jo] aguanti o aguante.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aguantar.

   [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aguantar.

   aguanti o aguante [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guan·te (3)
• Anagrames: atengau, engatau

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aˈɣwan.te\, meridional \aˈɣwaŋ.te\

Americà: alt /aˈɡwan.t(e)/, baix \aˈɣwaŋ.te\, austral \aˈɣwan.te\

• Rimes: -ante
• Etimologia: Del verb aguantar.

Nom

aguante m. ‎(plural aguantes)

1. aguant.

Verb

aguante

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb aguantar

   [Que yo] aguante = [Que jo] aguanti o aguante.

2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb aguantar

   [Que él/ella/usted] aguante = [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.

3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb aguantar

   [Él/ella/usted] aguante = [ell/ella/vostè] aguanti o aguante.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guan·te (3)