Potser volíeu: aguanté


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): occidental /aˈɣwan.te/

VerbModifica

aguante

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aguantar
    Forma valenciana: [jo] aguanto, aguante, aguant o aguanti.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aguantar
    [Que jo] aguanti o aguante.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aguantar
    [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aguantar
    aguanti o aguante [ell/ella/vostè].

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \aˈɣwan.te\, meridional \aˈɣwaŋ.te\
Americà: alt /aˈɡwan.t(e)/, baix \aˈɣwaŋ.te\, austral \aˈɣwan.te\

NomModifica

aguante m. ‎(plural aguantes)

  1. aguant.

VerbModifica

aguante

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb aguantar
    [Que yo] aguante = [Que jo] aguanti o aguante.
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb aguantar
    [Que él/ella/usted] aguante = [Que ell/ella/vostè] aguanti o aguante.
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb aguantar
    [Él/ella/usted] aguante = [ell/ella/vostè] aguanti o aguante.

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·guan·te (3)