ailleurs

Francès

• Pronúncia: /a.jœʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí aliorsum, derivat de alius.

Adverbi

ailleurs

1. més enllà, enjondre

   «Sans cette hantise de retrouver ses assassins, depuis beau jour, Marcoul serait ailleurs. Il aurait obtenu sa mutation.» (Jean Rogissart, Passantes d’Octobre, ed. Arthème Fayard, 1958)

   Sense aquesta ànsia de trobar els seus assassins, després de tot un dia, Marcoul seria enllà. Hauria obtingut la seva mutació.

   «Les fêtes de roses qui se multipliaient, surtout autour de Paris, à Brie-Comte-Robert ou Grisy-Suisnes, en Brie, à Fontenay-aux-Roses, et ailleurs, étaient plus proches de la kermesse que de la mondanité.» (François Joyaux, La rose, une passion française, 2001)

   Les festes de roses que se multipliquen, sobretot a la rodalia de París, a Brie-Comte-Robert o a Grisy-Suisnes, a Brie, a Fontenay-aux-Roses, i enjoindre, estaven més pròximes a la kermesse que a la mundanitat.